El cinturó d’Europa es queda a la Prosperitat. Foto: Matchroom Boxing

Sandor Martín va tornar a donar un clínic de boxa per defensar el campionat d’Europa del pes super lleuger. En la vetllada més atractiva de l’any, celebrada el passat dijous 12 a la Vall d’Hebron, el púgil del KO Verdun va tornar a dominar tots els registres de la boxa per derrotar l’anglès Joe Hughes (que anys enrere també havia estat el campió del vell continent) per decisió unànime dels jutges.

El combat estava previst per a dos quarts de 12 de la nit, però el rus David Avanesyan va apallissar el mallorquí José del Río en poc més de dos minuts, de manera que Martín i Hughes van començar a dansar entre les 16 cordes gairebé un quart d’hora abans del que estava previst.

Quan va sonar la campana, però, el de la Prosperitat va començar a demostrar el que havia anunciat durant la promoció del combat, que tenia el seu rival estudiat i que s’adaptaria a qualsevol guió de combat que el britànic li pugués plantejar. Dit i fet, després d’un parell d’assalts inicials tàctics i amb els dos púgils estudiant-se, Martín va resistir a la perfecció els millors moments de Hughes, entre el tercer i el quart assalt.

A partir d’aleshores, i seguint sempre les instruccions del seu pare i entrenador, Rafa Martín, des de la cantonada en cadascuna de les pauses, els vuit assalts restants van ser un monòleg. El del KO Verdun va portar la iniciativa quan va voler, va deixar que el britànic fos qui prengués més riscos quan li va convenir i va fer una exhibició també de moviments, maniobres d’evasió i contraatacs letals. Sense prendre riscos, i amb un rival desconcertat davant la serenor del campió, els jutges van decidir que el títol d’Europa es queda a Nou Barris.

“VULL COSES MÉS GRANS”
Pocs minuts després que l’àrbitre francès Christophe Fernández alcés el seu braç, el de la Prosperitat va dir als micròfons de DAZN (plataforma que va emetre i coorganitzar la vetllada, juntament amb Matchroom Boxing i Opi Since 82) que no ha tocat sostre. “Vull coses encara més grans, em motivo encara més quan hi ha pressió”, va explicar Martín, qui no semblava cansat després de 36 minuts boxejant.

El de la Prosperitat va tenir paraules d’elogi per al seu rival (“pot haver semblat fàcil contra un rival que només fa servir una mà, però té tots els meus respectes”) i va dir que el seu somni, des que era nen, és ser campió del món. Potser el passat dia 12 va fer un nou pas en aquesta direcció.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram