Pedro García, amb l’escut del CF Montañesa, el club que presideix. Foto: P.G.
“Encara no m’he assegut a reflexionar sobre com m’ha canviat la vida”, confessa Pedro García (Santa Coloma de Gramenet, 1984). A principis de maig era jugador i director esportiu del CF Montañesa. Ara n’és el president.
La seva és la història d’un amor incondicional. Pedro García tenia ofertes d’altres clubs, però no podia ni volia marxar: “El club no passava per un bon moment econòmic i vaig decidir fer un pas endavant per evitar, entre cometes, un hipotètic descens administratiu”. La junta directiva va donar-li plena confiança. Emilio Llamas, el seu predecessor, és ara el president d’honor de l’entitat.
La decisió era implacable: per fer-ho bé havia de retirar-se. “La Montañesa i la meva família són les meves passions. Lluitaré perquè el club tingui una llarga vida”, promet.
La retirada de Pedro García és frustrant perquè el punt final als seus gairebé 20 anys de carrera va ser un descens a Primera Catalana. I molt il·lusionant perquè és un repte, diu que mai s’havia plantejat. “Quan el 6 de juny vaig sentir el xiulet del final de partit contra la UE Figueres, ja vaig pensar com a president”, admet.
“El principal objectiu és sanejar el club. A la gespa intentarem competir amb un equip jove i recuperar l’ADN de la Montañesa”, enraona Pedro García. El seu primer moviment com a president va ser el fitxatge de Toni Pérez com a director esportiu. Només continuen el capità José Santos i Omar Hayek. Entre els nous destaquen Toni Texeira, Roland Garrós, Pedro Bilbao, Jordi Aumatell i Ismael Moyano.
També hi ha hagut molts moviments en l’organigrama tècnic. El primer entrenador, Ramon Calderé, conserva el càrrec perquè “confiem molt en ell”. El repte començarà el 3 d’octubre a la Bombonera contra La Jonquera.
Pedro García ressalta que intenta transmetre als joves que siguin responsables perquè “és molt bonic viure del futbol”. “A mi no m’agradava entrenar-me i quan ets jove necessites tenir el cap ben posat si vols arribar a l’elit. M’hauria anat molt bé ser més madur en la meva etapa al Barça, on vaig fer la pretemporada amb Pep Guardiola al B, o quan vaig exercitar-me amb l’Anderlecht”, confessa sense embuts.
Les oportunitats
Ara s’ho prendria d’una altra manera. “Prioritzaria els entrenaments, que et diferencien de la resta. Sempre tindràs temps per a divertir-te, però les oportunitats són volàtils…”, adverteix.
