Martín no podia parar de somriure després d’haver guanyat el cinturó. Foto: Pau Arriaga

Passaven 15 minuts de la mitjanit del diumenge 28 de juliol quan Sandor Martín va coronar-se campió d’Europa de boxa del pes super lleuger. En la pausa d’un minut entre el novè i el desè assalt del combat contra l’italià Andrea Scarpa, Martín va sortir esperitat i fent salts d’alegria de la seva cantonada després que l’equip del seu rival decidís tirar la tovallola. El de la Prosperitat havia guanyat el títol i ho havia fet a casa i d’una manera incontestable.

La campana va sonar cap a quarts de 12, una mitja hora després del que estava previst, però després d’un parell d’assalts en els quals Martín va estudiar i analitzar el seu rival, a partir del tercer va començar a portar la iniciativa. Cops creuats, directes, ganxos, combinacions i contraatacs… Sandor es feia més i més gran cada minut que passava, empès també pel públic que va omplir el Francisco Calvo de Sant Andreu (qüestions de seguretat van obligar que la vetllada se celebrés en aquest pavelló en lloc de fer-se al Municipal de Nou Barris).

Martín va començar a castigar el tronc del seu contrincant, que quan abaixava la guàrdia veia com el de la Prosperitat també li feia mal a la cara. De fet, quan va acabar el sisè assalt, Scarpa tenia el pòmul esquerre visiblement inflat. Els nou minuts que van passar des del setè fins al novè assalt només servirien perquè Martín continués acumulant punts si el campionat d’Europa s’hagués de determinar per les puntuacions dels jutges, però la retirada d’Scarpa va fer que Martín, el seu equip i el recinte esclatessin d’alegria alhora.

“EL NET D’UNA PORTERA”
Amb una samarreta de la Monta sobre una espatlla i el cinturó que fa més de dos anys que persegueix (se li va escapar el setembre del 2017 a Suècia contra Anthony Yigit) a l’altra, Martín va agafar el micròfon i, amb un somriure d’orella a orella, va donar les gràcies a l’afició, al seu rival per acceptar el combat a Barcelona i va voler tenir un moment de record “per als que no hi són”. El boxejador del KO Verdun va recordar la seva família i va dir que “el net d’una portera i d’una família separada per la guerra és campió d’Europa”.

D’aquesta manera, Martín acaba amb una sequera de 86 anys sense campionats continentals per a la boxa catalana. El darrer que ho havia aconseguit havia estat Josep Gironès, el Crack de Gràcia, l’any 1933.

Amb la feina feta i el títol al sarró, Martín va baixar del quadrilàter i va començar una marató incansable de fotos, selfies i abraçades amb els seus aficionats, nens i nenes, joves i no tan joves. La Prosperitat ja té el seu campió.

SEGON NUL PER A VÍCTOR VEGA
Sandor, però, no era l’únic púgil del KO Verdun que formava part del cartell professional de la vetllada. De fet, el seu company Víctor Vega va ser l’encarregat de donar el tret de sortida als combats professionals de la nit, amb un enfrontament contra el veterà púgil veneçolà Franklin Varela.

El de Rubí va aconseguir vèncer de forma clara el primer assalt, però un cop de cap involuntari en el segon va evitar que el sud-americà pogués seguir lluitant. Els àrbitres, doncs, van declarar el combat nul, un resultat que Vega també va obtenir en el seu debut professional, el passat mes d’abril contra Rubén López.