Marí-Klose: “L’actual Pla de Barris no ha estat suficient”

Marga Marí-Klose arriba a la regidoria provinent del món de l’acadèmia. Experta en pobresa i desigualtats, necessitarà aquest bagatge per governar Nou Barris, el districte amb més problemàtiques socials de la ciutat. El repte no és menor, ja que el teixit veïnal dels barris és exigent i s’implica, i protesta, sempre que fa falta.

Ve del món acadèmic i aterra en un districte que no és precisament fàcil. Com ho afronta? Sent pressió?
M’he passat tota la vida analitzant problemàtiques socials. Sempre m’ha interessat què produeix les desigualtats i el seu impacte a la vida de les persones. Pressionada? El repte és molt gran, però l’afronto amb moltes ganes. M’haig d’adaptar a les formes de la política, però tampoc soc l’única acadèmica que ha fet el pas.

Que Nou Barris no és un districte fàcil ja ho va poder comprovar a la junta de seguretat de principis de mes. La van sorprendre les protestes?
No.

S’ho esperava, doncs?
Sí, perquè una de les primeres visites que vaig fer va ser a Ciutat Meridiana i les preocupacions dels veïns ja les teníem detectades. De fet, vaig insistir el regidor Batlle que la primera junta de seguretat fos la d’aquí.

Parlant de preocupacions, la darrera Enquesta de Serveis Municipals mostrava que el primer maldecap dels veïns és la inseguretat. En aquesta qüestió hi ha molta feina a fer…
Sí, i l’estem fent. El consell de seguretat va servir per identificar problemàtiques. Algunes tenen a veure amb la convivència, altres amb la degradació de l’espai públic, amb la violència… Són realitats diferents. Em preocupa molt que la població més vulnerable, i especialment les dones i també els nens, és qui pateix més aquestes situacions. Per això, quan parlem de seguretat parlem de polítiques socials.

Una problemàtica del mandat passat va ser la de la mesquita del carrer Japó, amb els atacs de l’extrema dreta i la intolerància d’alguns veïns. Tem que la inseguretat faci que les veus més intolerants reapareguin?
Hi ha discursos sobre la inseguretat que són irresponsables, també en el cas d’alguns polítics. És molt preocupant l’estigmatització que pateix una part de la població quan es parla de seguretat. La qüestió s’ha d’abordar d’una forma integral, no només amb més policia al carrer.

El cas de la mesquita també va ensenyar una cara molt positiva del districte, ja que diferents entitats es van mobilitzar per donar suport a la comunitat islàmica. Creu que la convivència és bona a Nou Barris?
Hi ha situacions problemàtiques, com per exemple la que té veure amb l’ocupació d’habitatges.

Ens referíem més al racisme que aflora quan es trepitja el carrer i es pregunta sobre problemàtiques com l’habitatge, com vostè diu, o la inseguretat.
[Pensa] A veure…

És un tema delicat. Però sobta com els missatges racistes apareixen amb molta rapidesa quan es fan certes preguntes…
Sí. I això és el que hem d’abordar. Hi ha una feina que no es resol d’avui per demà. La diversitat és una riquesa del territori. Cal posar les bases per generar oportunitats per a tothom, ja que les desigualtats socials són les que fan néixer aquestes actituds.

Ara que parla de pobresa, i tenint en compte que vostè n’és experta, es veu capaç de revertir les desigualtats que es pateixen a Nou Barris?
Seria ingènua si pensés que això ho resoldré d’avui per demà, però sí que es poden establir les bases per revertir la situació. Però això exigeix una inversió considerable de recursos. I quan parlo de recursos crec que també cal la implicació i la responsabilitat de l’empresa privada i també aprofitar el teixit social. Hem de posar en relleu el talent que es genera. Un exemple és el boxejador Sandor Martín. Tot el que té a veure amb innovació ho hem d’impulsar molt més i no només esperar que vingui la subvenció. Cal generar coses a partir del talent que hi ha al districte conjuntament amb l’empresa privada.

“Cal fer participar la gent que ara no ho fa, com les persones d’origen estranger”

Les xifres mostren que 8 dels 13 barris del districte formen part dels 10 més pobres de la ciutat. A banda del que ara deia, per on es comença per revertir aquesta realitat?
Hi ha aspectes bàsics. La gent ha de notar que les condicions del seu entorn milloren, que hi ha un manteniment dels carrers… Després cal impulsar polítiques d’habitatge, amb la rehabilitació inclosa. I cal tenir en compte que no les podem fer equivalents a tots els barris, sinó tenir en consideració les característiques de cada un i dels edificis. Els veïns d’una escala han de posar un percentatge per fer la rehabilitació? Pensem-hi. D’altra banda, cal afavorir l’accés a feines dignes i la possibilitat de reinventar-se, perquè la gent es pugui adaptar a les exigències del mercat. I també cal posar molt èmfasi en les polítiques que millorin la vida dels infants i la formació dels joves, més enllà de l’accés a la universitat.

Parlant d’habitatge, els comuns van prometre “una ciutat sense desnonaments”. Creu que era massa agosarat i que després es va generar frustració entre els veïns? Vostè serà més prudent?
Cadascú ha de ser responsable de… És difícil. Tots fem promeses electorals, però després el dia a dia de la política et demostra el marge de maniobra que tens. L’habitatge, que és un dret, és una qüestió que cal abordar perquè el dèficit és enorme i el marge de maniobra és ampli. Cal posar-ne al mercat. La preocupació sobre la situació actual és enorme.

En aquest sentit, què pot prometre? Potser s’ha de parlar clar i dir que els desnonaments són una qüestió que escapa de les competències de l’Ajuntament…
No puc fer un diagnòstic de què va dir l’anterior govern. El que sí que puc dir és que la preocupació d’aquest govern sobre l’habitatge és total i jo miro cap al futur.

Ho dèiem perquè l’experiència pot servir per no repetir errors similars…
Només puc ser responsable de les meves paraules i no de les alienes. No diré el que no puc fer.

Per abordar totes aquestes problemàtiques que hem tractat fan falta inversions econòmiques. El 2016 Janet Sanz va presentar una partida de 40 milions d’euros. Hi haurà noves partides de l’ambició d’aquella?
Ara mateix tot el que té a veure amb les partides pressupostàries s’està definint. De fet, contemplem diversos escenaris perquè no sabem si tindrem pressupostos o no.

Li preguntàvem perquè fa una mica més d’un any es va parlar de possibles retallades. De fet, el PSC va votar a favor d’un ple extraordinari per tractar la situació.
Crec que ara hi ha un govern fort per tirar endavant els pressupostos. Caldrà arribar a acords i definir prioritats i, per exemple, el Pla de Barris s’ampliarà perquè s’ha detectat que no ha estat suficient amb l’actual.

El del passat mandat va ser insuficient?
Sí. Bé, insuficient… Hi ha certs barris que necessiten unes inversions addicionals i hem identificat que en fan falta més.

Canviant de tema, una altra petició veïnal és la de millorar el funcionament dels Consells de Barri perquè la participació sigui més efectiva. Com ho farà?
Les dinàmiques no són tan efectives com podrien ser. Em preocupa la qüestió de la representativitat, perquè les persones que estan en una situació de vulnerabilitat són les que menys participen. I cal fer participar la gent que ara no ho fa, com poden ser les persones d’origen estranger. I també plantejo fer audiències amb infants. S’han generat mecanismes de representació, però que hi hagi una representativitat…

Algun cop ens han dit que l’anterior govern va crear espais de participació que eren poc efectius.
Ja… És un repte arribar a aquelles persones que no venen al Districte i l’única manera de fer-ho és estar molt present al carrer. De vegades alguns programes o ajudes no arriben a la gent que més ho necessita.

Per acabar, volíem parlar del petit comerç, que en algunes zones pràcticament ha desaparegut. Veu viable revertir la situació?
Les Àrees de Promoció Econòmica Urbana hi ajudaran. Afavorir que els comerciants treballin amb l’administració i els veïns per trencar aquesta situació. O per exemple la taxa al comerç electrònic, una part de la qual pot revertir en el comerç local.