Elsa Artadi Línia

Elsa Artadi, just després de l’entrevista amb el Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

Elsa Artadi arriba puntual a la nova redacció dels diaris Línia. Són dos quarts de deu del matí, però la presidenta del grup municipal de Junts per Catalunya a Barcelona ja desprèn tota l’energia que la caracteritza. Ens demana un te ben calent. A fora fa fred. És un dia plujós i Artadi ha vingut sense abrigar-se gaire. “Quan he sortit de casa ja m’esperaven a la porta i no he volgut tornar a pujar per agafar un abric”, detalla somrient. És el ritme frenètic de la política. I més ara que sembla que tothom ja ha donat per iniciada una llarga precampanya electoral per a les eleccions municipals del 2023.

“Soc excessivament transparent i obsessivament treballadora”. Així es defineix vostè en un vídeo promocional, on també diu que es troba molta gent que té ganes d’abraçar-la quan fa actes. Sembla una bona combinació de cara a les eleccions del 2023.
[Riu] Espero que sí. És veritat que soc molt transparent i molt sincera, perquè no sé exercir la política d’una altra manera. Això de vegades sobta la gent, però crec que també genera molta confiança.

Al vídeo també diu que és molt propera i que li agrada preguntar a la gent d’on és i quins problemes té. Tot plegat recorda molt la manera de fer de Jordi Pujol. S’hi identifica?
No els hi sabria dir, però crec que això és una gran floreta. A nivell polític, el president Pujol és inigualable. I més enllà d’això, crec que la gent té la necessitat de conèixer la persona que hi ha al darrere de qui surt a les fotos, als mitjans de comunicació… A mi em costa molt poc ser propera, perquè soc així en general. Amb tothom.

“Des del govern municipal em diuen que soc la cap de l’oposició”

Què li diu la gent?
Ara, sobretot que he de ser la pròxima alcaldessa de Barcelona [riu].

I què els contesta vostè?
Que això depèn de mi, del nostre equip i de tota la feina que fa el partit, però que també depèn d’ells. I la seva resposta és que hi són a totes i que m’ajudaran amb el que calgui. Des de l’estiu cap aquí, aquest és el tema més recurrent.

Podem donar per fet que vostè serà la candidata de Junts a Barcelona i que no hi haurà sorpreses, en aquest sentit?
No hi ha d’haver sorpreses. En tot el que depengui de mi és obvi que el meu compromís amb Barcelona és total.

Hi ha alguna cosa que pot no dependre de vostè?
Tècnicament hem de fer primàries [riu]. Per tant, intento ser cautelosa, perquè no vull ofendre ningú ni pressuposar res. Però espero que tot vagi bé. Perquè, repeteixo, el meu compromís amb la candidatura és absolut i, igual que molta gent, jo també em veig alcaldessa de Barcelona.

Elsa Artadi Línia

Un moment de l’entrevista d’Elsa Artadi amb el Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

En una entrevista recent al Línia, i parlant dels partits amb opcions de guanyar les eleccions del 2023 a Barcelona, Elisenda Alamany (ERC) remarcava, en canvi, que avui Junts té 5 regidors.
La volatilitat en els resultats electorals dels grups municipals a Barcelona és enorme. I si no, mirin la mateixa ERC o el PSC, que fa dos dies tenien 4 i 5 regidors. Dit això, la realitat és que avui Junts és l’únic partit que té candidata clara, que té projecte i que està endreçat.

ERC no?
Ells mateixos han afirmat que no ho tenen clar.

Elisenda Alamany ens deia que sí, que Ernest Maragall serà el candidat.
Ell mateix, en una entrevista recent, deia que no estava clar. Tant des d’ERC, com des del PSC com des dels comuns s’expressen dubtes més que raonables envers les persones que ara encapçalen els seus projectes. L’únic lloc on no hi ha dubtes és a Junts. De fet, ho hem evidenciat: el lideratge, l’equip i el projecte. Som els que ara mateix estem més endreçats.

Potser la resta de partits no ensenyen les seves cartes tan d’hora per evitar que el recorregut fins al 2023 es faci massa llarg i per donar menys marge als possibles errors, al desgast…
Jo crec que és el contrari. Que si tu estàs segur del projecte, del lideratge i de l’equip, has d’apostar per un llarg recorregut. Que tinguis por de cometre errors només demostra inseguretat. Precisament, el que en cap cas necessita Barcelona avui és una campanya populista, curtterminista i d’efecte.

“Quina política més progressista hi ha que tenir una ciutat segura?”

El 2019 vostè ja va ser la candidata efectiva de Junts, perquè va ser la número dos de Joaquim Forn, aleshores empresonat. Per què quatre anys després li haurien d’anar molt millor les coses?
Crec que la diferència és entre una feina de quatre anys i una feina de quatre setmanes. Quan vam decidir fer aquesta aposta ja sabíem que era a mitjà termini. Fa dos anys i mig, quan vam anar a les eleccions, a mi no em passava que la gent em digués: “Vull que siguis alcaldessa”. La diferència és aquesta. El nivell de coneixement, el nivell de feina feta, el nivell de relacions… I crec que és coherent que et vagi molt millor després de quatre anys que després de quatre setmanes.

Qui creu que seran els seus màxims rivals el 2023?
Nosaltres ens presentem al 2023 com l’alternativa al que ha sigut un tripartit de facto, com a mínim fins ara, a la ciutat de Barcelona, on l’oposició real hem sigut nosaltres. De fet, des del mateix govern municipal, tant en Plenaris com en entrevistes, em diuen: “Vostè és la cap de l’oposició real d’aquest Ajuntament”. Doncs sí. És veritat. Soc la cap de l’oposició real.

Veu possible que finalment l’alcaldessa Ada Colau no es presenti a la reelecció?
Jo crec que existeix aquest debat a casa seva. Però no ens correspon a nosaltres especular sobre qui es presentarà o no pels altres partits.

En tot cas, entenem que seria més còmode no haver de disputar l’alcaldia a Colau, no? Sense la seva figura, els comuns es debilitarien.
Crec que no hi ha ningú a la ciutat de Barcelona que dubti entre Ada Colau o jo. Junts i els comuns no tenim cap frontera electoral. A mi aquests supòsits no m’afecten. De fet, ella representa el contrari del que nosaltres representem. Nosaltres som els del rigor, la feina ben feta, el consens i el diàleg. Ells són els dels bons i dolents en tots els temes i els de la improvisació, l’urbanisme tàctic i la feina mal feta.

Elsa Artadi Línia

Elsa Artadi, entrevistada a la nova redacció del Línia. Foto: Joanna Chichelnitzky

Fa un any, en una entrevista al Línia, vostè deia que, per gestionar la crisi causada per la pandèmia, l’Ajuntament només havia tingut “l’única gran idea de pintar els carrers de la ciutat i generar un caos”. Encara ho creu, això?
Crec que avui dia el caos encara s’ha potenciat més. A mesura que hem anat tornant a una mínima normalitat, la situació ha empitjorat. Hi ha un col·lapse per carrers pintats sense sentit, per blocs de formigó, per pals que s’hi han posat… L’estem patint cada dia. I això acaba provocant més contaminació. És un sense sentit.

Vostè ha arribat a acusar Colau de “tolerar i justificar l’incivisme”. Ens pot posar algun exemple que sostingui aquesta acusació?
Les festes de la Mercè. El primer dia hi va haver el primer macrobotellot. L’endemà al matí va comparèixer en roda de premsa el tinent d’alcaldia Jordi Martí Grau dient que no actuarien davant els botellots perquè la gent tenia necessitat de sortir. Resultat? El mateix dia a la nit, 40.000 persones a plaça Espanya i aldarulls.

Això és “tolerar i justificar l’incivisme”?
Evidentment. Tu no pots dir d’entrada que no actuaràs perquè et sembla normal que la gent jove necessiti sortir. Perquè dient-ho estàs enviant un senyal molt clar sobre què faràs davant possibles aldarulls que se’n puguin derivar.

Tot plegat explica, segons vostè, el fet que gairebé un 30% dels barcelonins afirmin que marxarien de la ciutat si poguessin. Des del govern municipal, en canvi, s’atribueix la dada a les conseqüències de la Covid i es remarca que ja abans de la pandèmia aquest percentatge rondava el 20%.
Passar d’un 20% a un 30% és un augment d’un 50%, eh! Costa de trobar estadístiques tan contundents… I la gent t’ho diu. Està cansada de la inseguretat, de les dificultats per tirar endavant un negoci… Però la solució no és que hàgim de marxar de la ciutat. La idea és canviar-la. Recuperar una ciutat que està degradada fins a l’extrem que la ciutadania ha hagut d’exigir que estigui més neta, un tema que és molt bàsic. Com també ho és que la seguretat és la primera política de l’estat del benestar. Si tu no tens una ciutat segura, els primers barris que se’t degradaran són els més vulnerables. Per tant, quina política més progressista hi ha que tenir una ciutat segura? Avui no la tenim. I hi ha barris molt degradats.

“Si Colau creu que tot ha de passar per l’AMB, té una miopia preocupant”

Qui també parla molt de degradació és la plataforma Barcelona és imparable. Què li sembla que s’etiqueti aquest moviment d’anticolauista?
Crec que hi ha molt anticolauisme, tant en aquest moviment com en altres. No en contra de la persona d’Ada Colau, sinó de la seva manera de fer política i de la del seu govern: sense diàleg, sense consens i sense tenir en compte moltes entitats, estiguin agrupades on estiguin. Crec que el concepte anticolauisme segurament és una simplificació, però té a veure amb aquesta manera de fer política que és l’antimodel Barcelona.

Vostès ja han negat que darrere d’aquesta plataforma hi hagi el seu partit. Tot i això, al web de Barcelona és imparable hi apareixia en un primer moment una vinculació amb Junts per Olot en forma de correu electrònic. Com s’ho explica?
Jo és que no sé ni qui són, Junts per Olot, perquè com que em dedico a la part del partit de Barcelona ciutat i l’àrea metropolitana… Amb carinyo, i a més em sap greu haver-ho de dir així, però no sé ni qui són, Junts per Olot, perquè no em correspon per les meves responsabilitats de partit. Dit això, nosaltres no tenim cap necessitat d’amagar-nos darrere de ningú. Nosaltres som Junts per Catalunya. Tenim una marca potent i un lideratge clar, que és el meu, i, per tant, qualsevol cosa que serveixi per distreure del que és el nostre projecte, la nostra candidatura i el nostre lideratge… No sé quina ment pot pensar que això ens ajuda de cap manera. Això és part de l’enfadament generalitzat que hi ha la ciutat. Res més. Perquè la gent està farta de com està la ciutat. Farta.

Veuria amb bons ulls poder sumar les cares visibles d’aquest moviment a la seva candidatura, si es donessin les condicions, com a independents, per exemple?
Nosaltres ara no estem fent la llista electoral. A principis d’any comptem poder fer primàries, oficialitzar el que ja és en boca de tothom i, a partir d’aquí, treballar per fer-nos grans. El que no ens imaginem, ni aquí ni enlloc, és un partit tancat. Sempre hem sigut un partit de portes obertes. Però crec que ells s’han expressat d’una manera molt clara, dient que no tenen voluntat de fer política institucional, sinó de seguir-se enfortint com a societat civil, i ja està.

Hem començat parlant de Jordi Pujol i acabarem tornant-lo a citar, perquè mentre que vostè diu que “Barcelona no lidera l’àrea metropolitana”, l’alcaldessa Colau afirma que l’AMB té poc marge de maniobra perquè l’expresident “va voler frenar-la i encara en patim les conseqüències”. Té raó?
[Pensa] Crec que s’ha de fer molta més feina, no només institucional, a l’àrea metropolitana. Més enllà de l’òrgan de l’AMB, em refereixo. Si l’alcaldessa creu que tot ha de passar per allà, té una miopia que és preocupant. Podria començar per establir relacions amb la resta d’alcaldes i alcaldesses, perquè no la veiem ni a l’Hospitalet de Llobregat.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram