El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ens rep en un octubre convuls. El també conseller d’Economia i Hisenda i mà dreta d’Oriol Junqueras a ERC afronta amb aparent tranquil·litat l’intens calendari polític que té per davant. Assegut al mateix despatx que ocupava Junqueras –on ha introduït alguns canvis en la decoració–, Aragonès se sent còmode parlant dels grans temes que afecten el territori metropolità. De seguida recorda el seu passat polític al Maresme i s’obre a tractar qüestions que escapen del seu dia a dia mediàtic.

L’àrea metropolitana és un territori complicat per a l’independentisme, tot i que els resultats d’ERC dels últims anys han anat a més. S’ha d’assumir que per fer més forat en aquesta zona calen anys de feina i que la majoria social per a la independència va per llarg?
A la part del país on es concentra la major part de la població, l’àrea metropolitana, l’independentisme hi ha de ser present i ha de ser majoritari. Els bons resultats d’Esquerra certifiquen que anem pel bon camí. Nosaltres no volem un país independent per canviar de bandera o pel que posa al DNI, sinó per donar més drets i oportunitats a tothom per aconseguir més llibertat col·lectiva. Si fos per mi, la independència ja la tindríem des de fa 20 anys, però cal anar aconseguint consensos socials i nosaltres treballem perquè arribin com més aviat millor.

Els progressos es van fent, però no al ritme que algun sector de l’independentisme voldria. Potser s’ha de deixar clar que requereixen més temps.
El debat que ha de fer l’independentisme no ha de girar entorn de què ens agradaria que passés, sinó de què hem de fer perquè passi el que volem. I el que hem de fer és seguir plantejant l’independentisme com un projecte obert. ERC ho fa i per això hem estat segona força a l’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs o Cornellà, per exemple.

Precisament els alcaldes i alcaldesses d’aquestes ciutats que cita s’han queixat durant els últims anys que el procés ha afectat la gestió del dia a dia dels seus ajuntaments. Entén que hi hagi aquest malestar?
Crec que hem d’anar als fets. I els fets són que, d’ençà que hi ha consellers d’Economia d’ERC, el deute de la Generalitat amb els ajuntaments s’ha reduït un 94%. Hem obert estacions de metro, estem recuperant la inversió de la Línia L9, recuperarem el cofinançament de les escoles bressol… Qui genera inestabilitat és l’Estat amb la seva pròrroga pressupostària, que finança un 30% dels ingressos municipals. El PSOE tenia en safata un resultat electoral per fer un govern de progrés reconciliat amb una majoria de Catalunya, però ha tornat a convocar eleccions. En aquest sentit, la irresponsabilitat de Pedro Sánchez és absoluta.

“L’independentisme ha de ser majoritari a l’àrea metropolitana”

Per tant, tornant al paper de la Generalitat, creu que la gestió dels últims anys a l’àrea metropolitana ha estat bona.
Tot es pot millorar, i voldríem tenir tots els recursos d’un Estat per fer-ho millor. Hem sortit d’una crisi econòmica amb una situació de precarietat per a una part molt important de la població. Quan proposem un salari mínim de referència català, per exemple, és perquè el de l’Estat espanyol no ens serveix.

Últimament, a l’àrea metropolitana i també al Parlament, hem vist protestes contra el projecte de llei de contractes de serveis a les persones, la Llei Aragonès. Hi ha entitats que denuncien que privatitzarà serveis públics. Sembla que de moment no està aconseguint el consens necessari per tirar-la endavant.
Necessitem una llei que pari els peus als oligopolis, perquè actualment les filials de l’ÍBEX-35 van a rebentar preus i se’ns estan posant a gestionar menjadors escolars, ludoteques… Serveis que des del tercer sector s’havien gestionat els darrers anys. Necessitem que els ajuntaments puguin introduir altres criteris en la contractació pública. Si aquesta llei no s’aprova, empreses com ACS, que s’han especialitzat en contractació pública, ens les trobarem fins i tot al llit. Crec que les crítiques no estan fonamentades i no aprovar-la seria un error.

I com s’explica l’oposició que ha generat, per tant?
Crec que hi ha un prejudici ideològic i no hi ha hagut una lectura del contingut de la llei. Cap grup va presentar una esmena a la totalitat de rebuig a aquesta proposta quan la vam entrar al Parlament. La CUP la critica però no ha presentat cap esmena. La llei no privatitza, protegeix.

“La sentència és una venjança”

La sentència és una venjança, una injustícia. Votar no és delicte. Els han condemnat a més de 99 anys de presó. Ens han sentenciat també a tots nosaltres. Avui [dilluns 14 d’octubre] la democràcia a l’Estat espanyol ha mort. Com diu la Carme Forcadell, cuidem-nos. Convertim la ràbia en fermesa, convicció i serenitat.

Paraules d’Aragonès a Twitter poc després de conèixer-se la sentència del Procés

Parlem de Barcelona. Fins a quin punt el preocupa que un dels grans temes de debat a la capital del país sigui el de la inseguretat?
La seguretat de Barcelona en termes generals és bona. És una ciutat molt internacionalitzada, per la part bona i la dolenta, que juga en una lliga mundial i on es fan activitats de tota mena. En alguns moments poden haver-hi puntes de sensacions d’inseguretat i ho hem de combatre. Nosaltres treballem perquè hi hagi més efectius de policia.

L’alcaldessa Ada Colau culpa la Generalitat de la manca d’agents.
Bé, anem als fets. Nosaltres hem aprovat recentment la convocatòria de 750 noves places de Mossos d’Esquadra. En els darrers anys l’Estat ha limitat el nombre de funcionaris i ara, fent un esforç, hem fet aquesta convocatòria. De fet, anteriorment ja en vam fer una altra de 500 agents. El nostre compromís és clar. Però la seguretat també és un model de ciutat on es combatin les desigualtats, on l’espai públic transmeti seguretat als veïns i veïnes… I també hem de posar deures al poder judicial, ja que en molts casos no ha actuat com ens hauria agradat, per exemple en la reincidència.

Pel que fa a l’habitatge, el Govern va veure com el Parlament li tombava un decret llei per regular els preus del lloguer. La solució passa pel control dels preus?
Un increment continuat dels lloguers com el que hi ha fa que s’exclogui molta i molta gent del dret a l’habitatge. És evident que fan falta mecanismes de control dels preus, alguns a través de la mateixa llei. Per exemple, limitar els increments abusius, que era el que pretenia la proposta de decret llei. En paral·lel, necessitem una bossa d’habitatge de lloguer prou gran en el mercat que faci que els preus no augmentin tant.

Però en una ciutat amb més demanda que oferta d’habitatge, una regulació no podria posar traves al creixement de l’oferta?
Amb l’oferta existent hi ha uns increments continuats dels preus que fan que sigui raonable establir un control. I perquè hi hagi més habitatge de lloguer també hi ha d’haver un impuls públic. Des de l’Institut Català de Finances hem impulsat una línia de 250 milions d’euros per finançar promocions immobiliàries destinades al lloguer social. Sigui com sigui, a Barcelona i a l’àrea metropolitana també hi ha un problema de sol disponible i, per això, del parc existent cal destinar-ne una part al lloguer.

Un altre dels grans debats a la ciutat és el del turisme. Creu que Barcelona és massa dependent d’aquest sector?
El turisme ha crescut a totes les ciutats turístiques en els darrers anys. Avui Barcelona és la principal destinació turística de Catalunya, quan fa 20 anys no era així. I el que hem d’aconseguir és que el turisme creixi en qualitat i no en quantitat.

Com es fa això?
La manera de fer-ho, per exemple, és a través de la taxa turística que es va crear el 2012 i que el 2014 es va modificar per destinar-la a la millora de les infraestructures turístiques. Es tracta d’un impost que serveix per redistribuir les rendes del turisme i limitar-ne les externalitats. I, d’altra banda, hi ha un conjunt d’oferta que hem de regular molt millor, com són els apartaments i les habitacions compartides. Des del Parlament ja ho estem fent i ho seguirem fent.

Una altra qüestió que preocupa és la de la contaminació. Ara s’impulsarà la Zona de Baixes Emissions, però les entitats demanen mesures més dràstiques, com ara un peatge. S’està sent prou valent per intentar solucionar una realitat que ja és de crisi climàtica?
De fet, davant la crisi climàtica, el Parlament va aprovar una llei del canvi climàtic que va ser impugnada pel govern del PP al Tribunal Constitucional. I el govern del PSOE, el del mateix Pedro Sánchez que se’n va a la cimera del clima de l’ONU a donar lliçons a tot el món, ha mantingut aquest recurs que ha acabat anul·lant alguns articles importants. Amb tot, en aquest àmbit hi ha una hipocresia del PSOE. La mateixa hipocresia que significa mantenir una execució de les inversions a la xarxa de transport públic que fa que un de cada tres euros pressupostats no es gasti. Del 2015 al 2018, les inversions de l’Estat a Catalunya, que fonamentalment són a Rodalies, no s’acaben executant.

Hi ha decisions que es poden impulsar malgrat aquest escenari que descriu.
Però no serviria de res posar barreres al trànsit rodat si no tenim una bona alternativa de transport públic. Perquè aleshores qui acabaria pagant el preu en termes socials i econòmics del canvi climàtic seria la gent treballadora i els autònoms que es desplacen cada dia. Per tant, necessitem mesures per reduir el nombre de cotxes que entren a la ciutat, però…

… Mesures que s’han d’aplicar amb urgència.
Sí, però tenim unes infraestructures ferroviàries que s’han d’actualitzar. I hem d’exigir-ho a qui n’és responsable. A qui ho pressuposta i no ho executa, que és l’Estat. I els diré més. L’Estat no deixa a la Generalitat i als ajuntaments poder fer dèficit per destinar-lo a infraestructures. L’any que ve la Generalitat ha de fer dèficit zero. Per tant, la nostra capacitat d’inversió, que ha d’anar a infraestructures de transport públic per combatre la contaminació, es redueix molt. I a Barcelona també hi ha la qüestió dels creuers, ja que la ciutat és un punt d’atracció mundial d’aquest sector i una de les estacions més importants de la Mediterrània.

“La seguretat de Barcelona en termes generals és bona”

Exacte. I, per cert, contaminen molt.
Tenen una part positiva, perquè atrauen turisme de qualitat i no tant de quantitat. Però també hi ha la part negativa, sí, amb uns índexs de contaminació importants. Per això el Port impulsa la gasificació i l’electrificació.

Per acabar, ja saben on es farà el centre de primera acollida per a menors estrangers no acompanyats? Sembla que no acaben de decidir-se.
La decisió de la ubicació depèn de l’Ajuntament i nosaltres l’assumirem.

L’Ajuntament no ho explica ben bé així.
Se’ns va plantejar una proposta i la vam començar a treballar, però després hi va haver un altre criteri.

La proposta del Besòs.
Després hi va haver un altre criteri i nosaltres respectem l’Ajuntament, però també demanem que no ens entretinguem. Quan diem que volem acollir hem de ser conseqüents. I nosaltres ho som.

Això sembla un missatge per a Colau.
És un missatge per a tots els que ens sentim interpel·lats davant d’una crisi migratòria com aquesta.