Vendrell ens rep en un moment significatiu i clau per al futur de l’entitat que presideix. Parla de la relació de la fundació amb l’Ajuntament i de projectes de futur, com ara l’Any del Comerç i la Cultura. Com a fotògraf de professió, fa una instantània de la situació actual i aposta per innovar i treballar en xarxa.

Com està actualment la relació de la fundació amb l’Ajuntament?
Bé. La fundació ha volgut tenir una bona relació amb tots els governs, fins i tot quan hi ha hagut temes que ens han enfrontat. I ara passa exactament el mateix.

Doncs teníem entès que el conveni de la fundació amb l’Ajuntament, l’espina dorsal dels ingressos de l’entitat, estava en stand by
No. Sí que és veritat que ens agradaria signar els convenis abans, però això no és d’aquest any, ja que passa sempre.

I en quina situació està el conveni d’enguany?
N’hem parlat, però encara no hem posat fil a l’agulla. Si tot va bé, està previst que se signi abans de l’estiu. S’ha de renegociar tot des del principi. Sabem que hi haurà partides que quedaran pràcticament anul·lades, però n’hi haurà de noves.

Quines queden anul·lades?
Hi haurà una rebaixa substancial de la partida de passarel·les. Sabem que no són una prioritat per a la Direcció de Comerç. No és una cosa que els hi faci molta il·lusió promocionar.

Per què?
Entenen que la despesa que té una passarel·la de moda és molt elevada i que no té prou retorn directe per al comerciant. Amb les desfilades mostrem als veïns que tenen tot el que volen a cinc o 10 minuts caminant. En aquest sentit la funcionalitat és molt bona, i el retorn immediat l’endemà també. Però no deixes de gastar-te molts diners en només dues hores. Si ho planteges així, tenen la seva part de raó. Però si ho fas des del punt de vista que és una festa per al barri, potser no és tan car. Però vaja, les prioritats ara mateix no són aquestes.

Quines són?
Treballar amb talent jove, amb dissenyadors emergents… Fer un altre tipus de passarel·la. Aquest any no es faran a la primavera, perquè no donarà temps. Bé, sí que hi haurà alguna desfilada on col·laborarem, però no sabem com, encara. Seran bàsicament de districte: s’organitzaran des dels mateixos eixos amb el suport del Districte. A la tardor començaran les nostres passarel·les renovades, a gust de tots i amb menys pressupost.

I a part de les passarel·les, hi ha cap altre tema que es vegi afectat en un futur pròxim?
L’Indicador de Comerç de Barcelona (ICoB), un estudi trimestral que es feia amb ESADE sobre l’estat del comerç, ja no el fem. Treballar amb ESADE és car i entenen que el cost de l’estudi no està justificat.

Teniu cap alternativa a l’ICoB?
S’ha intentat fer alguna cosa amb el departament d’estadística del consistori. Però és un departament molt professionalitzat i, potser, el nostre mètode de treball no hi encaixaria.

Hi ha cap altre aspecte o activitat que canviarà?
No, aquests dos serien els més potents. El que sí que farem l’any que ve és treballar la campanya de Nadal de la mà de l’Ajuntament, en comptes de fer-ne dues de diferents. Hem de col·laborar, perquè la passada campanya municipal no hagués tirat endavant sense els eixos.

Tot plegat, un signe més de l’estabilització de l’àrea de Comerç, després dels canvis de cadira inicials. Com valora la tasca de Montse Ballarín al capdavant de l’àrea?
Molt positivament. Ja no només per la Montse, amb la qual tenim una relació molt fluïda, sinó pel fet de tenir un interlocutor estable amb l’Ajuntament. Ara hi ha una directora i una regidora de Comerç –amb les feines molt ben definides– i un tinent d’alcalde, en Jaume Collboni, que ens dedica força estona.

Amb qui també sembla que han refet ponts és amb Barcelona Oberta. De fet, han creat conjuntament RETAILcat, una plataforma d’àmbit català en defensa dels interessos dels comerciants. Servirà per omplir el buit que va deixar la Confederació de Comerç?
RETAILcat no vol ocupar l’espai de ningú. És una cosa completament diferent del què s’ha fet fins ara. En reunions informals vam començar a parlar d’una possible integració entre la fundació i Barcelona Oberta. Uns mesos més tard, la Confederació va caure. I és arran d’això que s’accelera tot plegat. Per tant, s’hagués format igualment.

Què aporta de nou RETAILcat?
No pretenem ser una patronal, d’entrada. Vol treballar conjuntament diferents aspectes que uneixen a tot el sector. Cal entendre que una botiga de barri de la fundació té alguna cosa a veure amb una empresa adherida a Comertia. Ens afecten per igual qüestions com les rebaixes, els municipis turístics o les grans superfícies, i hem d’anar units. RETAILcat vol integrar, no vol fer esquerdes al sector. Totes les entitats hi estan acceptades i es respectarà la seva independència. És una visió més innovadora del comerç, potser rejovenida per una generació que empeny molt i vol fer coses noves. 

PIMEC no és a la nova entitat. Per què?
Perquè no ha volgut. No ens hem assegut formalment a parlar del tema.

Potser aspira a ocupar l’espai de la Confederació…
Exacte. Abans hi havia la Confederació i PIMEC. Quan cau la primera, l’únic representant del comerç català que queda és PIMEC.

RETAILcat tindrà un ull posat a la tramitació parlamentària de la nova llei de comerç catalana. Una norma que liberalitza les rebaixes. Com ho valora?
No hi estem d’acord. “Anar de rebaixes” s’ha convertit en un verb, en canvi no anem “d’outlets”. Cal defensar el concepte i la seva temporalitat, lligada a l’hivern i a l’estiu.

Un altre punt de l’avantprojecte de llei de comerç és l’ampliació a 75 hores d’obertura permeses a la setmana. Com ho valora?
No ens afecta, sempre i quan es respectin els llocs de feina de qualitat i no es reaprofiti personal. És mitja horeta cada dia de més. Estem acostumats a obrir moltes hores al dia i ja no ve de tres més.

No creu que afectaria la conciliació familiar?
No. Estem en un país mediterrani. Això de tancar a les sis de la tarda, anar a casa a sopar i ficar-se al llit a les vuit no va amb nosaltres. Aquí a quarts de 10, a l’estiu, és de dia.

Un clima que atrau turistes. Ha d’aprofitar-se’n el comerç?
Necessitem turisme de qualitat. El de borratxera no ens aporta res. Cal desestacionalitzar-lo i descentralitzar-lo. Però no s’ha de demonitzar el turista. No és dolent. No fa fora la gent dels barris. Barcelona està de moda: aprofitem-ho.

En aquest sentit, com es pot portar els turistes cap a eixos perifèrics de la ciutat?
No pots fer anar el turista a barris perifèrics, d’entrada. Hauries de fer una pedagogia molt gran perquè hi acabés anant.

Parlant ara dels eixos de barri, quina és la seva realitat actual?
Potser no tot el comerç que tenim i representem a Barcelona pot subsistir. Hi ha algunes botigues que no és que no defensem, sinó que potser no estan preparades per al segle XXI. Només cal mirar al nostre voltant: encara hi ha comerços sense ordinador o amb només una calculadora sota el taulell. Així no anem bé. No podem viure del passat: cal innovar. Per tant, s’ha de fer formació, ajudar a tots aquests comerços a tirar endavant i que no se’n tanquin més.

Parlant d’innovació, quins són els plans de futur de la fundació?
Ara volem fer l’Any del Comerç i la Cultura. Va ser una idea nostra que vam plantejar al tinent d’alcalde Collboni, que ho va veure amb bons ulls. Segurament anirà de la primavera d’enguany fins a la de l’any vinent i es tractarà de fer servir el comerç per fomentar la cultura i a la inversa. Lligar els dos mons i donar un ús als nombrosos espais culturals dels barris, els quals s’utilitzen poc.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram