Foto: Ajuntament
Quan pensem en alimentació saludable i de qualitat sovint ens venen al cap els següents conceptes: proximitat, mediterrani o ecològic. Com de fàcil és mantenir una dieta basada en aquesta mena de productes? Segons un estudi fet per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), una dieta saludable depèn del barri i de la renda econòmica.
L’oferta d’alimentació ecològica ha crescut a tot l’entorn metropolità un 38% des de l’any 2016 –en especial a Barcelona i al centre dels municipis metropolitans–, però, quins són els barris on és més fàcil menjar saludable? Segons l’IERMB, aquests “oasis alimentaris” són els districtes de les Corts (16%) i Gràcia (14%), on es troba la proporció més elevada de comerços alimentaris amb producte ecològic. En part, això té a veure amb “la densitat de població i d’allotjaments hotelers, que afavoreixen aquesta tipologia de comerços”. De totes maneres, l’element determinant és la renda: com més renda, més botigues amb aliments saludables.
Les Corts i Gràcia són els districtes barcelonins amb més oferta d’alimentació ecològica i de qualitat
A l’altra banda de l’equació hi ha els anomenats “deserts alimentaris”. “Els barris amb percentatges elevats de població en risc de pobresa és on la diversitat d’oferta ecològica és més baixa”, diu l’IERMB. És el cas de Torre Baró, on aconseguir una alimentació saludable és missió quasi impossible. A més de ser un indret amb rendes baixes que dificulten l’adquisició de productes frescos, la distància de la majoria de la població respecte delscomerços amb aquests aliments és superior als 1.000 metres. A Barcelona, el 52% de la ciutadania viu a 250 metres d’un supermercat, i un 94% a una distància igual o inferior a 1.000 metres. A Torre Baró, només l’1% viu a prop d’un supermercat.
Tanmateix, Barcelona i el seu entorn està de mitjana a anys llum d’altres països d’Europa. “El 62% dels punts de venda de la ciutat són establiments amb predomini de l’oferta saludable”, expliquen des de l’IERMB. Així doncs, el nombre de botigues per cada 1.000 habitants se situa en les 0,55 a la capital catalana, una xifra superior a la registrada en ciutats com Amsterdam (0,15), Glasgow (0,12) o Bratislava (0,17).
