Fill de botiguers, el comissari Joan Carles Molinero, cap de regió dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, té un coneixement profund de la realitat social i comercial de la nostra ciutat i, a més, és d’aquelles persones que et fan sentir còmode i amb les quals es percep que la millora i el canvi són possibles.

Es van assolir els objectius del programa Grèvol l’any passat?
La passada campanya de Grèvol va ser molt positiva per diferents aspectes. Un és per l’augment de la col·laboració del teixit associatiu de la ciutat. Això ens satisfà i ajuda perquè els resultats hagin estat bons. Vam tancar la campanya a mitjans de gener amb un descens dels fets delictius durant Nadal, per tant, els objectius es van assolir amb 300 fets delictius menys, un resultat satisfactori.

Hi haurà canvis enguany al dispositiu?
El Grèvol és el mateix a tot Catalunya. Cada any intentem millorar les coses, per exemple fa 3 anys vam ampliar el termini, a petició del teixit comercial de Barcelona, agafant una part de la campanya de Rebaixes. Una altra de les innovacions és la incorporació, fa un parell d’anys, dels gremis i tipus de comerç “nouvinguts”, tal com els anomenem, al procés de Grèvol. Aquest any encara estem determinant quin tipus de comerç es podria incorporar. Sobre la taula hi ha les botigues de “Tot a 1 euro”.

Ha dit que el període del Grèvol es va ampliar fins a la primera part de les Rebaixes. Per què no s’amplia a la totalitat?
Des de la prefectura de la policia, màxim ordre de gestió dels Mossos d’Esquadra, ens arriba el criteri d’aplicació de qualsevol dispositiu. Aquest criteri, pel Grèvol, arriba des del període de Reis fins al següent cap de setmana de Rebaixes, quan tanquem la comptabilització per analitzar-ne els resultats. Això no vol dir que durant les setmanes següents no hi hagi seguretat a les botigues, sinó que els fets que hi puguin passar no entren en la valoració final del dispositiu.

L’any passat hi havia un nivell d’alerta 4 d’amenaça terrorista a Catalunya. Ha canviat aquesta situació?
No, la situació és la mateixa, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol. Tant en el període Grèvol de l’any passat i en el d’enguany. Això implica que si els punts de potencials d’amenaça terrorista coincideixen amb un eix o centres comercials executem el dispositiu del programa antiterrorista que, evidentment, durant alguns períodes de l’any coincideix amb el Grèvol.

Cada any el dispositiu s’adapta a les noves característiques del comerç. Quins canvis hi heu percebut? Hi ha nous delictes?
Hem percebut cada cop més implicació del comerç, amb la utilització de les noves tecnologies de la informació. I també hem detectat, aquest any, una nova tendència que creiem que pot anar a més, que són els robatoris a clients mentre compren dins les botigues. Volem posar-hi fre abans que es dispari. Per tant, ens posarem a treballar amb vosaltres a partir de setembre perquè això no vagi a més. Demanarem un grau d’implicació més per garantir la seguretat amb la complicitat del teixit associatiu i comercial.

Parlava també sobre com canvia l’aplicació del dispositiu a diferents zones i citava els eixos més turístics. Però hi ha més zones a la ciutat. Com s’adapta el Grèvol a les diferents realitats comercials?
Els Mossos tractem la ciutat com un “tot igual”. Cada districte té una comissaria de Mossos que rep les mateixes instruccions. El Grèvol es desplega d’igual manera a tota la ciutat. Evidentment, el districte que més zones comercials té (rebrà) més suport d’actius. Quan reunim als representants del teixit comercial, ve tothom, sense distinció. A més, tenim un pla de supervisió perquè el Grèvol es compleixi tal com estableix el cos i que té dos nivells: un des de la mateixa comissaria de districte, i l’altre a escala regional. Els màxims representants del cos visitem les zones per veure si s’ha complert amb l’aplicació del dispositiu en la ciutat en la seva totalitat.

Creu que la percepció de seguretat a Barcelona ha millorat? Tant a nivell turístic com a nivell autòcton?
En l’àmbit turístic la satisfacció és molt alta. Malgrat que sempre hi hagi fets, diuen que comparada amb altres ciutats europees Barcelona és segura, perquè els delictes són molt lleus (el 87% dels fets delictius són furts) i perquè la resposta policial és molt ràpida i hi ha traductors a quasi totes les comissaries. A nivell autòcton, en visitar els comerços, creiem que és bo, que la percepció de seguretat és alta. Les dades des del 2010 ens porten cap aquí, amb un descens anual dels robatoris amb força i violència als establiments, que era objectiu prioritari aleshores. S’està fent molta feina, i gran part del mèrit és de la complicitat entre comerciants i forces de seguretat. Una gran mostra d’això són les detencions in fragati, penseu que de cada 10 detencions, entre cinc i sis es fan mentre s’està produint el fet delictiu. Seguirem treballant.

Creu que aquesta col·laboració es podria millorar?
Sempre hi ha marge. Que el comerç ens demani, i allà on puguem arribar, arribarem. Qualsevol petició o projecte sempre el treballem i es demostra en l’evolució del Grèvol. Hi ha un llarg camí a recórrer de la mà del gran potencial que té el nostre comerç a la ciutat.