Lletres A, siguin senceres o trencades; signes de puntuació disseminats per la gespa… Tot plegat dibuixa un conjunt curiós i atractiu que cal llegir com un gran poema corpori. Una escultura urbana que té com a finalitat la reflexió a través d’un recorregut que va del naixement a la mort.

Les lletres són, en els poemes corporis de Joan Brossa, grans objectes escultòrics que formen jocs amb l’espai on es troben. En aquest cas, l’any 1984, Brossa va fer un dels seus poemes visuals als nous jardins nascuts amb la construcció del Velòdrom d’Horta. El va anomenar Poema visual transitable en tres parts perquè el conjunt, de pedra artificial, forma un itinerari que va de l’inici a la fi, del naixement a la destrucció.

El recorregut comença amb una gran lletra A de 12 metres d’alçada, que fa de porta d’entrada al poema. És el començament. Aquest inici dona pas als entrebancs i desenvolupament de la vida, que aquí pren forma de signes de puntuació. Així, els punts, les comes, els parèntesis i els signes d’interrogació i d’admiració escampats per la gespa ens condueixen cap a la fi del poema: novament la lletra A majúscula, però en aquest cas la trobem destruïda. Representa la fi, la mort i la destrucció.

MOLT MÉS QUE COMPETICIONS
Aquest poema visual de Brossa és, doncs, als Jardins de Marià Cañardo i Lacasta, a tocar del Velòdrom d’Horta. A banda de ser la seu de proves i competicions ciclistes, el velòdrom també és una instal·lació al servei dels veïns i veïnes de Barcelona. Per això s’hi duen a terme activitats obertes a tothom, com ara cursos d’iniciació al món de la bicicleta per a joves i adults i processos de tecnificació. A la zona del velòdrom també és possible gaudir de massatges esportius, del circuit annex de BMX i de l’entorn natural del parc de Collserola, a banda del ja citat poema visual de Brossa.

El velòdrom es va inaugurar l’any 1984 amb motiu de la celebració del Campionat Mundial de Ciclisme en Pista. Els autors del disseny, els arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius, van tenir la col·laboració de l’especialista alemany Herbert Schürmann. L’any 1984, la instal·lació va rebre el prestigiós premi FAD d’Arquitectura.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram