El santuari presideix el nucli de Santa Eulàlia de Vilapicina. Foto: Ajuntament
Mig amagat al districte de Nou Barris, al carrer de Pere d’Artés hi trobem un reducte medieval que es resisteix a desaparèixer. Es tracta del nucli de Santa Eulàlia de Vilapicina, amb dues masies, record de l’origen rural del districte i un santuari del XVIII. Tot plegat, una bona raó per fer una visita al Turó de la Peira.
El nucli de Santa Eulàlia de Vilapicina data dels segles X i XI i pertanyia a l’antic municipi de Sant Andreu. El carrer de Pere Artés recorre el mil·lenari conjunt, que sobreviu després de més de mil anys d’història i l’element central és l’església reconstruïda el 1782 a partir d’una construcció anterior de la qual es conserva la capella original del temple romànic i també un dels murs exteriors.
Es tracta d’un edifici d’estil neoclàssic, sobri. Està format per una única nau, amb coberta d’arc faixó que manté elements de l’anterior temple romànic que s’havia construït amb materials de l’època romana. Corona la façana un campanar, format per un petit cos amb arcs, i rematat per florons de ceràmica vidrada verda.
L’any 1997 es va enfonsar la coberta de la capella del Santíssim i això va permetre estudiar els elements arquitectònics de l’antiga construcció preromànica. La restauració portada a terme l’any 2004 va deixar les parts primitives al descobert i va tapar les parts de l’estructura pertanyents al segle XVIII.
Contingut elaborat amb la col·laboració de:
