Foto: Ajuntament
Cinc dècades de vida, mig segle, contemplen el parc de la Guineueta (va ser creat el 1971 per Joaquim Maria Casamor, director de Parcs i Jardins de Barcelona), un lloc familiar i apartat de la zona cèntrica de la ciutat, molt a prop de la ronda de Dalt. El parc, l’orgull del barri, serveix també com l’element que fa de frontera entre la Guineueta i el Verdun. El seu primer nom, però, va ser Jardins de Puerto Rico, i encara avui hi ha una petita plaça que ho recorda.
El seu naixement, a principis de la dècada dels anys 70 del segle passat, va estar motivat per dotar de zones verdes una part de la ciutat que havia crescut de forma exponencial en les darreres dècades. I és que barris com la Guineueta (encara que la situació va ser molt similar a bona part del districte) havien acollit molta immigració que arribava de la resta de la península, però també s’havien convertit en la nova casa de tota la gent que vivia a les zones de barraques properes. El parc, doncs, esdevindria ben aviat un lloc clau per al barri: un espai per socialitzar i desconnectar del dia a dia.
SUPERANT OBSTACLES NATURALS
El recinte segueix el traçat d’un antic barranc, fet que n’explica la forma allargada i el pendent pronunciat. Casamor va dissenyar l’espai a partir d’un llarg parterre amb un estany central, a banda i banda del qual baixen dos camins en paral·lel fins a l’entrada principal. A la part superior hi ha la plaça on se celebren els actes festius i, ja als afores, s’ubiquen alguns equipaments municipals: una escola bressol, un poliesportiu i una escola d’educació primària, l’IES la Guineueta.
A l’interior del parc s’hi poden veure exemplars de palmera washingtonia i palmera datilera, pins blancs, xicrandes, l’arbre de l’amor, plataners, oliveres, ginjolers i falsos pebrers, entre altres.
A banda de tots aquests arbres i plantes, altres elements identificatius del parc són l’escultura Guineu, de Julià Riu i Serra, en honor del barri, i el Monument a Blas Infante, format per un fris amb vuit columnes truncades que representen les vuit províncies andaluses, obra de Josep Lluís Delgado i encarregat pel Centre Andalús de Barcelona fa gairebé quatre dècades, al qual es va afegir anys després un bust del polític andalusista afusellat pel règim franquista.
