Foto: Ajuntament
Els jardins Ferran Soldevila, integrats a l’edifici històric de la UB, són un autèntic oasi de pau i de natura en ple centre de Barcelona. Però, a més, aquest és un dels espais més interessants de la ciutat des d’un punt de vista botànic, perquè el seu origen era il·lustrar els primers estudiants de la universitat.
El que anomenem popularment l’edifici històric és un recinte dissenyat per l’arquitecte Elies Rogent que va veure la llum entre 1863 i 1882. El projecte anava molt més enllà de construir una simple seu. Després de la clausura de la Universitat de Cervera, els antics Estudis Generals, fundats el 1450, tornaven a Barcelona. Rogent es va atrevir a ubicar-los en una construcció neoromànica a la nova Barcelona que estava creixent més enllà de les muralles.
Més enllà de ser un oasi de pau i de natura a l’Eixample, destaquen per la seva riquesa
botànica i el valor històric
En aquell edifici imponent, que tant va impressionar els barcelonins de l’època, Rogent va decidir col·locar uns jardins als claustres laterals. El seu objectiu era didàctic, i per això s’hi van plantar espècies d’arreu del món. Aquesta finalitat es va mantenir fins al 1995, quan es van obrir al públic en general i es van dedicar a l’historiador Ferran Soldevila. Des de llavors s’han convertit en un reducte de pau compartit per estudiants, visitants i una petita colònia de gats.
Però si els jardins Ferran Soldevila destaquen per alguna cosa, és per la seva riquesa botànica. Hi ha espècies exòtiques com el bellaombra, l’únic arbre que creix a la Pampa argentina; la iuca, el ginkgo, el cedre de l’Himàlaia, l’àloe o els roures turc i australià. També hi ha espècies mediterrànies, com l’alzina, el pi pinyer, el xiprer, el garrofer i la figuera. Alguns exemplars de tots aquests arbres són els més antics que es conserven a la ciutat.
Als jardins s’hi pot accedir des de diversos punts. A banda i banda de l’entrada principal de la universitat hi ha els patis de Ciències (a la dreta) i de Lletres (a l’esquerra) connectats per un passadís. Al llarg d’aquests claustres s’estén el jardí. Al pati de Lletres es poden veure tarongers amargs, xiprers i un ficus de Bengala. Al de Ciències s’hi troben magnòlies, xiprers i un altre ficus. I en la confluència dels dos camins, un espai central emmarcat per bancs de pedra, heura i arbres gegantins on hi ha un brollador i un estany romàntic habitat per peixos i granotes.
