Durant la Guerra Civil, Barcelona va construir nombrosos refugis antiaeris per protegir-se dels bombardejos. D’entre els prop de 1.300 refugis dels quals es té constància, el del Poble-sec era un dels més grans, amb capacitat per acollir unes 2.000 persones.

Construït amb les mans de tots els veïns de la zona, el Refugi 307 té la particularitat d’aprofitar l’orografia de la falda de Montjuïc, on s’ubica. A l’interior s’obre un entramat de túnels excavats al llarg de gairebé 400 metres, que tenien electricitat, lavabo, cuina, seients i una zona d’esbarjo per als més petits, així com una petita infermeria on s’atenien els ferits.