Canal infanta

El Canal de la Infanta. Foto: Ajuntament

El Canal de la Infanta va ser una obra que, tot i haver-se fet amb finalitats purament agrícoles, va servir per desenvolupar tot l’arc del Baix Llobregat i l’Hospitalet, des de Molins de Rei fins a Sants-Montjuïc, passant per la Marina.

Actualment, el canal està gairebé desaparegut en la seva gran majoria de trams, tot i que encara hi ha elements que resisteixen al pas del temps. Els últims anys, l’associacionisme del Baix Llobregat i l’Hospitalet ha fet del Canal de la Infanta un símbol de la lluita pel patrimoni local.

Pel que fa a Sants-Montjuïc, hi ha un racó on es pot veure un segment visible de la gran obra hidràulica que va ser el Canal de la Infanta. Cal anar al carrer de la Mare de Déu del Port, a tocar del mur del cementiri, per veure un vestigi d’una infraestructura projectada per l’arquitecte Tomás Soler i Ferrer (1770-1845), autor també del Canal d’Urgell i de l’aixecament de plànols del Rec Comtal de Barcelona. De fet, l’origen va ser el Rec Vell que va fer construir el Compte-Rei Alfons I el 1188. Les obres van arrencar el 1817 i van acabar tres anys més tard. Inicialment va batejar-se com a Canal de Castaños, en honor a un dels seus impulsors, el general Francisco Javier Castaños, heroi de la batalla de Bailén, la primera gran derrota a camp obert de l’exèrcit de Napoleó el 1808. Tanmateix, el 1824 va ser batejat amb el nom de la infanta Carlota, cunyada del rei Ferran VII d’Espanya.

Amb tot, el canal era una rasa de 17 quilòmetres reforçada amb murs de maçoneria que descendia fins al mar des de Molins, que era on hi havia la casa de les comportes. L’obra va obligar a construir ponts, sifons i salts d’aigua que s’acabarien aprofitant per a usos industrials.

WhatsAppEmailFacebookTwitterTelegram