Foto: Ajuntament
Els historiadors expliquen que la Guerra de Successió va provocar la destrucció de moltes masies ubicades en el que coneixem com el Pla de Barcelona, és a dir, tot el terreny que envoltava l’actual Ciutat Vella i l’Eixample i que estava ocupat per diversos municipis que van deixar de ser independents fa aproximadament un segle per passar a formar part de la Gran Barcelona.
En concret, a les Corts hi ha una masia amb força història, Can Rosés, Bé d’Interès Local i que va ser construïda poc després de l’acabament del conflicte bèl·lic a Catalunya. El 1716 era aixecada en una zona propera al vell camí que unia les Corts i Sarrià. Més d’un segle després, la masia seguia gairebé aïllada i era un lloc més aviat solitari, malgrat passar-hi pel davant un camí transitat pels habitants d’aquesta zona del Pla de Barcelona… Però el 1900, Joaquim Gelabert i Cuyàs, mestre d’obres i propietari de la finca, va decidir fer-hi reformes. L’objectiu era donar-li un aire més residencial. Així, Gelabert va transformar l’era en un jardí i es va afegir una cornisa a la façana. A més, es van decorar els paraments d’estuc amb esgrafiats.
La masia de Can Rosés va ser edificada el 1716 en una zona molt propera al camí vell que unia les Corts i Sarrià
Sigui com sigui, amb els anys la masia va anar convertint-se a poc a poc en un indret més habitat i concorregut pels cortsencs. Així, entre els anys 1978 i 1992, l’edifici va acollir el col·legi Ítaca. Per condicionar-lo, els arquitectes van haver de modificar la distribució de les dependències interiors per tal d’adaptar la casa a l’ús escolar.
Aquest no seria l’últim ús social i comunitari de Can Rosés. El 1991 es van iniciar les obres per convertir-la en una biblioteca municipal, un ús que mantindria fins al 2017. De fet, la restauració del mas i la seva habilitació com a biblioteca van ser incloses en el projecte del centre comercial L’Illa Diagonal. Cal destacar, en aquest sentit, que la col·lecció local de la biblioteca de Can Rosés comptava amb documentació que fa referència a la història de les Corts i els seus barris.
Més de 300 anys després, el que una vegada va ser una masia aïllada i solitària aviat gaudirà de les veus i de la vitalitat de la canalla que hi anirà cada dia, ja que s’hi farà una escolla bressol després d’uns anys d’haver acollit de manera provisional una escola pública. Un futur molt esperançador per a un edifici que és pura història de les Corts.
