El cas de la mesquita del carrer Japó del 2017 va evidenciar que la lluita contra el racisme és un repte que cal continuar afrontant. Foto: Línia Nou Barris
Els inicis de l’Associació Islàmica de Nou Barris al número 28 del carrer Japó, on va obrir una mesquita, van ser difícils. La seva aparició es va traduir en cassolades, insults o pancartes –algunes plenes d’odi– que anunciaven a la comunitat musulmana que la mesquita no era benvinguda en aquell punt de la Prosperitat. Aquest malson va durar més d’un any. “Vam passar moments molt durs, però sabíem que acabarien”, recorda el president de l’Associació Islàmica de Nou Barris, Abdelazziz Elblout.
Aquest conflicte de caire racista és un exemple dels que pot pal·liar o evitar en el futur el Grup de Diàleg Interreligiós de Nou Barris (GDI). Tal com explica el seu coordinador, Quim Cervera, la seva funció és fer trobades amb persones de diverses creences religioses –cristians catòlics, musulmans o hindús– que volen conèixer religions diferents de la seva. A més, diu, aquestes es reuneixen en temples dels diferents grups i parlen de temes comuns en tots ells –la solidaritat, el consumisme o el respecte per la natura– per posar sobre la taula el fet que són més semblants del que es pot percebre en un primer cop d’ull. “Això propicia l’apropament entre persones diferents”, recalca Cervera.
Els objectius, afirma, són normalitzar la diversitat religiosa i també visibilitzar-la, tal com fan en actes oberts al públic amb altres entitats. Sense anar més lluny, un exemple és la Taula Rodona d’entitats, que ajuda persones vulnerables i que va tenir lloc el passat 5 de març a la Biblioteca Nou Barris.
El respecte
Elblout, que és una de les persones que participa en les trobades, és testimoni dels seus beneficis, de com poden fer de Nou Barris un lloc millor per a la diversitat religiosa. Tal com indica, “parlem de la importància que cadascú pugui fer el que li diu la seva religió i que es respecti l’altre”. Respecte, però, no és el que ell va viure en el cas de la mesquita del carrer Japó.
Per la seva banda, la presidenta de 9 Barris Acull, Lourdes Ponce, recorda com abans que s’obrís la mesquita alguns veïns van intentar evitar-ho posant “excuses”, com ara que podia promoure el jihadisme o que no reunia les condicions legals –un argument utilitzat llavors va ser que el carrer era massa estret–. La pitjor part d’aquesta història, però, encara no havia arribat. “Després van trucar a gent d’ultradreta, que van fer pintades vermelles o van penjar xoriços a la porta. L’assetjament va ser terrible”, insisteix Ponce sobre uns fets que, fins i tot, es van arribar a traduir-se en agressions.
Ara que ha plogut molt des d’aquells fets, Elblout comparteix amb veu alta d’on creu que venen part dels prejudicis: del desconeixement. Hi havia gent, afirma, què no sabia què es fa en una mesquita, persones a les quals altres havien “inculcat por” al diferent o gent que pensava que hi hauria “5.000 persones” a les 5 de la matinada a l’espai de culte. “Quan una veïna va venir a la mesquita vuit mesos després que l’obríssim ens va reconèixer que no veia res del que li havien dit”, assenyala content.
“Millor que mai”
La convivència de l’Associació Islàmica de Nou Barris amb el veïnat no té res a veure amb la del passat. Elblout assegura que ara estan “millor que mai”. Durant les jornades de portes obertes, subratlla, alguns veïns han visitat la mesquita, altres han anat a compartir un dia del Ramadà i l’associació participa en activitats del districte com el Festival Sopes del Món. “Els veïns han anat agafant confiança a poc a poc”, sosté amb satisfacció.
Tot i que la relació entre l’espai de culte i els veïns sigui ara molt millor, Cervera apunta que encara hi ha “diferents reaccions” a la diversitat religiosa. Hi ha gent, afegeix, que la valora positivament, d’altres que no la veuen amb bons ulls o també hi ha els qui desconeixen les altres religions i, per tant, poden tenir visions esbiaixades“sense base”.
Alguns d’aquests grups podrien ser els qui van votar en les passades eleccions catalanes del 14F a Vox, que va ser la quarta força més votada al districte amb el 9,4% dels vots. Però, per sort, Ponce assegura que la presència del partit d’extrema dreta no s’ha percebut. Això, en part, es manifesta en el fet que, segons indica, avui no es repetirien els fets del 2018 entorn de la mesquita. Conèixer a l’altre, tal com ha explicat Elblout, l’ha blindat contra possibles futures situacions d’odi.
I, per tal de continuar unint les diferents cultures i religions en el districte, Ponce creu que simplement s’han “d’assumir com una realitat”. És el que veu en el seu dia a dia. “A les escoles hi ha mares i pares de tota mena, i crec que la gent ja es va adonant que és el que som”, conclou confiant que el demà serà millor per a tothom.
