El 17 de maig se celebra el Dia Internacional Contra l’Homofòbia. Foto: Gemma Sánchez / ACN

Quan un menor torna de l’escola o de l’institut i explica a casa que els companys li fan bullying, el més habitual és que la família li faci costat. Però quan aquest assetjament escolar es produeix per raó d’orientació sexual o d’identitat o expressió de gènere, pot passar que el rebuig vingui també de part de la família. Pot passar i passa.

De fet, al Centre LGTBI de Barcelona hi ha una entitat resident que ofereix acompanyament i acollida a joves del col·lectiu que pateixen LGTBI-fòbia al seu entorn familiar. Es tracta d’Ahora dónde, des d’on orienten joves que “es troben que a casa seva no els volen i que pot ser que els facin fora o que els obliguin a ‘replantejar-s’ho’, com si això fos possible”, explica el director del centre, Andreu Agustín. Aquesta és una realitat “invisibilitzada”, segons la fundadora i presidenta de l’entitat, Gemma Brulles, que la va constituir el setembre de 2019.

La majoria de casos que atenen són de majors d’edat, però ara estan treballant la coordinació amb els centres educatius per abordar el problema abans. La idea és que els psicòlegs i pedagogs d’escoles i instituts detectin si hi ha alumnes LGTBI en aquesta situació i els derivin a Ahora dónde. L’entitat els pot donar eines per sortir de l’armari amb la família o, si ja ho han fet i la reacció ha estat negativa, els ofereixen un servei de mediació. El següent pas és l’acollida.

Precisament, els problemes de convivència en l’àmbit familiar, accentuats pel confinament domiciliari durant l’etapa més dura de la pandèmia, van fer que l’any passat gairebé es quadrupliquessin les demandes presentades per menors al Centre LGTBI de Barcelona, en comparació amb les xifres del 2019. Així ho exposa el balanç elaborat des dels serveis d’atenció d’aquest equipament. “Aquest creixement exponencial s’explica per l’augment de les necessitats d’acompanyament i socialització durant el confinament, una etapa en què moltes persones joves LGTBI han hagut de viure sense la seva xarxa de suport habitual i en un entorn que, en alguns casos, pot resultar hostil”, detalla el mateix document.

Tot i aquest augment, des del Centre LGTBI recorden que les atencions a menors van representar només un 8% del total de l’any passat. “Això ens indica que cal buscar estratègies per arribar a infants i adolescents”, diu Agustín. En la mateixa línia, l’Observatori Contra l’Homofòbia (OCH) situa aquesta xifra en menys del 3%, segons el seu coordinador tècnic, Cristian Carrer.

DOS CAMPS DE BATALLA
Carrer, que també és psicòleg social, afirma que la majoria de casos de menors que arriben a l’OCH són per assetjament escolar. És a dir, sovint els infants i adolescents LGTBI s’han d’enfrontar a la manca d’acceptació tant a casa com a l’escola o l’institut. Si bé en els últims anys els centres educatius han evolucionat bastant en aquest sentit, Carrer assenyala que “la diversitat afectivosexual i de gènere encara no apareix en el currículum escolar”.

“De cara al 17 de maig [Dia internacional contra l’LGTBI-fòbia] ens truquen des de molts centres, i això està molt bé, però cal anar més enllà”, apunta. També insisteix en la importància de “treballar des del principi, a tots els nivells, perquè si no es parla de diversitat des de l’escola, quan els alumnes arriben a l’ESO pot esclatar l’LGTBI-fòbia”.

A més, en etapes tan complicades com la preadolescència i l’adolescència, sovint la víctima d’assetjament no entén per què l’ataquen i opta per callar. El mateix passa amb els companys que podrien ser defensors de la víctima, que sovint no diuen res perquè temen que, si alcen la veu, els agressors els atacaran també a ells. Per tant, molts cops les víctimes “no tenen una xarxa de suport”, resumeix Carrer.

Una altra qüestió a tenir en compte és que els episodis d’assetjament escolar no sempre es produeixen a les aules, quan els professors hi són, sinó que es donen sobretot a l’entrada i sortida del centre, als passadissos, al pati o al menjador. Per això, Carrer demana que la formació en aquesta matèria s’estengui “a tot el personal de serveis” que pot treballar en un centre.

MENORS AGRESSORS
“Molts cops els agressors són nois menors que actuen en manada”, lamenta el president de l’OCH, Eugeni Rodríguez, que es mostra molt preocupat per aquest fet. “Alguna cosa s’està fent malament”, diu Carrer, que aposta per la “pedagogia restaurativa” i no per la criminalització d’aquests menors, i convida a pensar en el context que propicia aquestes agressions. Davant d’això, Agustín es planteja com hi ha pogut afectar “la irrupció de l’extrema dreta” en el panorama polític espanyol i català.“S’estan posant en dubte aspectes en els quals ja hi havia un consens social”, lamenta.