70 milions contra un problema estructural: a Barcelona toca reformar pisos

“Al barri només hi ha set edificis sense problemes”. Amb aquesta contundència parla Teresa Pardo, de la vocalia d’Habitatge de l’Associació de Veïns del Maresme, sobre el mal estat dels blocs de pisos del barri barceloní del Besòs i el Maresme. Denuncia aquesta situació, que ve de fa molts anys, mentre assenyala balcons protegits amb xarxes per evitar despreniments, parets cobertes amb grans plaques per impedir filtracions d’aigua i edificis apuntalats per assegurar que totes les seves parts es queden al seu lloc, entre altres. En veure tot això, és impossible no pensar en la incertesa constant que pot suposar per als veïns viure en un barri tan fràgil.

Per tal de millorar aquesta situació, i la d’altres barris, l’Ajuntament de Barcelona invertirà 70 milions d’euros a reformar habitatges envellits i poc eficients energèticament. D’aquesta suma, 41 milions provenen dels fons europeus Next Generation i la resta els aportarà el mateix consistori. I pel que fa als barris on es volen destinar aquests diners, més enllà del Besòs i el Maresme, es preveu fer-ho a la Trinitat Vella, la Pau, Canyelles, El Congrés i els Indians i Can Peguera per tal que tinguin els habitatges dignes que sempre haurien d’haver tingut.

Però això no és tot. Tal com va explicar la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, un altre objectiu d’aquesta iniciativa és fer de Barcelona una ciutat més sostenible, donant una segona vida al que ja està construït. “No podem seguir construint i creixent sense límits. L’arquitectura no pot ser només l’art de fer edificis; hem de tenir la política de refer-los”, va assenyalar.

La Trinitat Vella

El barri de la Trinitat Vella, com el Besòs i el Maresme, és un dels que es troba en una de les fronteres de Barcelona, on acostumen a ser més evidents les grans desigualtats que hi ha a la ciutat. Així ho manifesta la presidenta de l’Associació de Veïns Trinitat Vella, Manoli Martínez, que recalca que el problema que tenen els seus edificis és que són “molt vells”, d’uns 60 anys d’antiguitat, i que no s’han reformat. Tal com afirma, això es tradueix en instal·lacions elèctriques antigues, façanes i parets deteriorades i finestres que no tanquen bé. Les conseqüències d’aquest darrer fet, apunta, es noten sobretot quan hi ha temperatures més extremes: “A l’estiu hi fa molta calor i a l’hivern molt fred”.

Per si viure en aquestes condicions no fos ja prou difícil, Martínez remarca que una altra deficiència de la majoria de blocs, on acostuma a viure-hi gent gran, és que no tenen ascensor. “Algunes persones no poden pujar la compra a casa i n’hi ha d’altres que ni tan sols poden sortir al carrer”, diu.

Les dificultats d’aquesta situació s’entenen millor en entrar amb Martínez en una de les finques que l’Ajuntament vol reformar: el número 42 de la via Barcino. Al seu interior ens espera un dels seus veïns, que creu que fa falta donar visibilitat a problemes que no es veuen a simple vista, com és el cas de la deteriorada escala de l’edifici on viu. La pintura està malmesa, hi ha vidres trencats, parets brutes i castigades pel pas del temps i tampoc hi ha ascensor. En aquesta finca, sortir de casa també pot ser difícil o impossible per a persones grans o amb mobilitat reduïda. Afortunadament, però, no estan soles.

I és que, tal com explica Martínez, voluntaris de la Trini Solidària, una iniciativa impulsada per diverses entitats del barri, les ajuden a sortir del llit, les treuen a passejar o els pugen la compra. Aquestes ajudes són, en part, resultat de l’esperit solidari de la Trinitat Vella. “És com un poble. Molts ens coneixem i ens ajudem els uns als altres”, insisteix. “Jo no me n’aniré d’aquí. M’agrada ajudar la gent”, sentencia.

El Besòs i el Maresme

Tornant al barri del Besòs i el Maresme, és fàcil detectar com les deficiències dels seus edificis són fruit de problemes estructurals. Així ho confirma Pardo, recordant que es van construir els anys cinquanta amb poca cimentació, materials de mala qualitat i que ara pateixen aluminosis. “Es volien fer molts pisos amb poc temps per, entre altres, acabar amb el barraquisme a la zona”, insisteix.

Durant molts anys, el veïnat ha hagut de conviure amb aquestes deficiències mentre, subratlla, les administracions només hi feien petites reformes –hi posaven pedaços– que estaven lluny de revertir el deteriorament. Farts de la situació, el 2019 diversos veïns van unir les seves forces per demanar que es milloressin de veritat els edificis. Van aconseguir que l’Ajuntament impulsés dos projectes de regeneració, un dels quals es reforçarà amb la darrera actuació anunciada. Pardo, però, té clar que això no és suficient perquè el barri pugui escriure un futur diferent: “Fan falta mesures socials, equipaments, una biblioteca, l’escola d’adults…”. Oportunitats que fan possible allò que garanteix el progrés dels barris: obrir portes a mons millors.