El món s’enfronta a una amenaça global, totalment inèdita, i per consegüent poc coneguda. La Covid-19 ha fet trontollar els sistemes sanitaris, les economies i els estils de vida d’arreu. Aquest impacte ha sigut més rellevant, si és possible, als pobles i ciutats com Sant Andreu de la Barca, on equipaments, carrers i places públiques s’han buidat per aturar la propagació del virus convertint espais, fins ara plens de vida humana, en silenci, preocupació i incertesa.
Des de l’inici de la crisi sanitària, els ajuntaments hem estat el primer bastió de defensa de la ciutadania, però irremeiablement també els primers a palpar la cruesa del virus que s’ha acarnissat amb les persones més vulnerables de les nostres ciutats. Ara, amb el gruix de l’emergència superat, quan mirem al futur ho fem amb preocupació, ja que seran molts els conciutadans que s’encararan amb dificultats econòmiques i seran moltes les empreses que no resistiran l’embat de la inevitable crisi econòmica.
Davant d’aquest repte majúscul, necessitem alcaldes i alcaldesses responsables i amb vocació de servei. Que posin l’Ajuntament a disposició de les persones, dels llocs de treball i de les empreses. Que adeqüin el pressupost municipal a la reactivació econòmica i social.
Ens calen més que mai governants valents i proactius, empàtics i dialogants, que entenguin que la coordinació és millor que el narcisisme. Que considerin el lideratge polític com una eina al servei de la comunitat i que comprenguin que l’acord sempre és més profitós que les postures unilaterals.
A la meva ciutat, Sant Andreu de la Barca, tindrem feina. Haurem de bregar amb Enric Llorca, que ha demostrat en els moments extraordinaris que vivim que primer és ell, les seves prioritats, el seu personalisme i les seves fal·leres. Ha declarat persona non grata la consellera de Salut en plena pandèmia mundial, fet absurd i inadmissible, només per aconseguir 45 segons a la televisió. Ha proporcionat carnassa als mitjans sensacionalistes, plantejant una batalleta política estèril. Va instal·lar un munt de llits al poliesportiu municipal, caldejant-ho amb una turbocalefacció que hagués escampat el virus a l’engròs, i va etiquetar el disbarat com a “hospital de campanya”. La cadena d’hotels Catalonia havia posat a disposició del Departament de Salut les seves instal·lacions. Unilateralment, l’alcalde de Sant Andreu va ocupar l’hotel local d’aquesta cadena, sense demanar-ne el parer del Departament de Salut, i el va transformar en “hotel medicalitzat”.
I, amb tot això, què passa amb els santandreuencs i santandreuenques? A hores d’ara, encara no tenim un pla de reactivació econòmica i social, no s’ha fet cap modificació del pressupost, ni els membres del Plenari Municipal coneixem els criteris ni les línies generals amb què el govern d’Enric Llorca protegirà els veïns i comerços de la recessió econòmica.
Però, quan es tracta del meu poble, mai perdo l’esperança. Tot i l’alcalde que tenim, conservo la il·lusió. Sant Andreu de la Barca està ple de dones i homes resilients. Amb l’esforç de tothom i sense que ningú quedi enrere, ens en sortirem. Més preparats, més forts, amb més capacitat per adaptar-nos als reptes que planteja aquest esperançador retorn a la vida.
