El camí contrari a la renúncia, aqueix que aconsella no tenir il·lusions, és el que Ernst Bloch va plantejar com l’essència de la condició animal, una salvació per confiar en els humans. El seu principi sobre l’esperança ressalta la fe en un futur gestat en el present. Això només és possible quan hi ha persones que saben dir no, que denuncien la mentida que provoca el regnat dels sense límits. Tornar al més pròxim seria un antídot contra el virus de la desmemòria, el que ens tregui del quadrilàter en què ens han ficat. Atropellaments i despropòsits han ocupat el lloc de la història fent que ens costi treball recordar.

D’orfes oprimits hi ha que s’esforcen a sobreviure. Amb prou feines mirem allò que passa en el revés de l’oblit induït. Mentrestant, altres segueixen vivint de l’esforç dels altres.

Les grans mentides es construeixen en els despatxos, ho deia Kafka, són el gran obrador de la vergonya

La indiferència és una pena universal, companya fidel de l’autocràcia que convida a mirar cap a un altre costat perquè saben que el viatge que va de la por a la confiança és molt difícil, per això ho exploten. Però hi ha senyals pendents: com la infàmia que es van inventar per expulsar els jueus, per cremar les bruixes, com la brutícia del cop del 36, per la taca inhumana de la guerra de l’Iraq, la mentida de l’11-M d’Atocha, del Prestige… La perversió del llenguatge, la distorsió de la realitat. Les grans mentides es construeixen en els despatxos, ho deia Kafka, són el gran obrador de la vergonya.

Des que Adam Smith va elaborar la seva teoria dels sentiments, hi ha veus que han anat omplint barricades per aixecar-se i mostrar que la naturalesa humana s’interessa pels altres, aquest plaer per presenciar el bé comú.

Construir la llibertat des d’espais rebels és el lloc d’un desequilibri per no caure. Una cirurgia crítica que mira, profundament, el que no ens deixen veure. Els moviments socials no passen pel seu millor moment. No obstant això, despertar segueix sent resistir a l’abandonament, posar-se en marxa cap al desconegut, perquè no passi la desavinença. El poc és molt si seguim amb la veu sòlida.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram