Temps ençà, aquell qui volia dedicar-se a un ofici s’iniciava sota l’etiqueta d’aprenent. Era el pas previ i, del que ara en diem etapa de formació, abans de poder disposar d’una feina o taller propi i d’exercir, el que antigament es coneixia com a mestre artesà.

Amb els anys, aquesta figura ha passat a tenir el nom de becari. Considero que l’etapa de formació és la més important de totes. I ho és per molts motius, sobretot, perquè és el moment en què una empresa diposita confiança en tu i en allò que has après durant els anys d’estudi. Una oportunitat per a créixer en tots els sentits. Perquè allò que demostres sent becari acabarà sent la imatge molt real del que pot ser una feina reconeguda.

Hi ha dos aspectes fonamentals que cal reflexionar sobre la figura dels becaris i que podria ser extensible a la d’aquells qui ja fa anys que s’hi dediquen professionalment, amb un sou estable. Són l’aptitud i l’actitud. Al marge de qui és capaç de fer bé la feina, no hi ha millor ingredient que l’actitud. Recordo quan era molt jove, la meva actitud cap aallò que acabaria sent la meva feina. De seguida vaig voler implicar-me en diferents projectes, tots molt diversos, però que cadascun d’ells em va donar l’oportunitat de créixer. L’actitud de voler aprendre va ser decisiva perquè, encara ara, pugui seguir dedicant-me en allò que més estimo: el periodisme.

Escriure des de ben jove, i fer-ho sense rebre cap compensació econòmica, em va permetre aprendre, equivocar-me i créixer. Em sorprèn veure l’actitud que tenen molts joves que volen dedicar-se al periodisme. Sense cap experiència pretenen cobrar en el primer contacte amb un mitjà de comunicació. El més important no hauria de ser quant cobro sinó com puc menjar-me el món i com puc aprendre.

Cal un temps de cocció, una etapa d’aprenentatge. Per això reivindico la figura de l’aprenent. Hem de tornar als orígens. És clar que tothom vol tenir una recompensa per allò que fa, i possiblement la mereix, però cada cosa al seu temps. L’època de conèixer i descobrir el mecanisme d’un ofici no hauria de ser remunerada. Debat obert.