Ja han passat quinze dies de confinament, semblava que no s’acabarien mai, i ara toquen quinze dies més.Això per als que estan tancats a casa, si pensem en els que han de sortir cada dia per donar-nos serveis jugant-se la salut, no diguem! Així i tot, hi ha temps per anar pensant, segons l’estat d’ànim de cadascú, per anar fent programes de futur. Qui pensa, quan s’acabi la pandèmia, anar a fer un viatge. Qui pensa anar a aquell bon restaurant que fa setmanes que li havien recomanat. Qui anar a abraçar-se amb la família i alguns, malauradament, a donar el condol i consol a la família de qui ens ha deixat per sempre. Qui frisa per tornar a l’activitat atlètica, a caminar per les platges i muntanyes, a “atipar-se” de l’aire lliure, que tant de temps els ha estat prohibit. Però, de tot el que ha passat, serem capaços de treure’n una lliçó? Farem propòsit d’esmena i canviarem la forma d’actuar amb els nostres pròxims i els altres?

Pot ser que la millor mostra de solidaritat sigui anar a comprar productes de proximitat, anar al bar i el restaurant del costat de casa, viatjar per Catalunya, comprar flors, llibres, anar al teatre, a concerts, etcètera, per fer possible que es puguin recuperar, ni que sigui una mica, de la crisi que ens espera. En el cas dels sanitaris, el millor homenatge que se’ls potfer és dotar-los de mitjans i materials adients i suficients per poder fer bé la seva feina i pagar amb sous decents la seva extraordinària dedicació per al benestar de tots nosaltres. Amb l’agenda a vessar, tindrem tantes coses a fer, que no donarem l’abast! Ei, si ens queden alguns calerons.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram