No, no es quedaran a escoltar la teva resposta. No s’hi han quedat mai, històricament, i no s’hi quedaran ara. No tenen cap interès en la teva resposta, ni en la teva pregunta, ni en tu. L’únic que volen és treure-se’t de sobre com sigui. En primera instància, políticament.

I no, no es quedaran a escoltar la teva resposta. Ni ells, ni tots als qui representen, que, no ho oblidem, ara mateix encara són més d’un milió de catalans. El que volen escoltar la majoria d’ells és com es tanca la porta de la teva cel·la, ben tancada, per després afegir-hi un parell de cadenats més. I col·locar-te un vigilant a dins i un altre a fora. Aquests són els sons que necessiten, el del cadenat tancant-se, el de la cadira del vigilant gemegant quan aquest hi deixi caure el seu pes. Però no el so de les teves explicacions, ni molt menys el so de la teva empatia.

No es quedaran a escoltar la teva resposta; el que volen escoltar la majoria d’ells és com es tanca la porta de la teva cel·la

No, no es quedaran a escoltar la teva resposta, perquè el que volen escoltar és la peça d’Antena 3 Noticias on et deixen clar, recollint les seves coses i marxant, que no volen escoltar-te. Volen escoltar la veu del seu CM avisant-los que el vídeo ja està editat i a punt per ser compartit a les xarxes socials. I volen que l’odi prengui forma de fals cor a Twitter i a Instagram.

Per això som on som, perquè ens toca gestionar també aquesta realitat i ho fem com podem, fent pena, fent veure que no en fem, i recriminant-nos que si en fem és per culpa de l’altre. I per això és tan complicat avançar i asseure’s i congeniar una estratègia i tenir el cap fred i empatitzar i viure. Perquè al davant no només no hi ha ningú, sinó que sí que hi és i s’aixeca i marxa.

No es quedaran a escoltar la nostra resposta? No, no es quedaran a escoltar res, ni ahir ni mai. ¿Per què haurien de fer-ho, si el que busquen és, senzillament, que no parlem? ¿Per què haurien d’escoltar-nos, si sempre que han guanyat ho han fet matant les paraules?