Des de fa poc més d’una setmana, l’arribada d’un virus que vèiem molt llunyà ara fa unes setmanes i que de cop ha arribat a Europa, ha suposat un fre sec al nostre dia a dia. La nostra vida ha quedat en pausa. Per contra, totes les administracions públiques estem treballant intensament a contrarellotge centrant els nostres esforços en dues línies d’acció immediates: (1) superar la fase de pandèmia i “doblegar la corba” de contagis i (2) prendre mesures immediates i extraordinàries de caràcter econòmic i social per evitar els efectes negatius a la ciutadania d’aquesta excepcionalitat.

Més enllà d’això, no podem saber encara com arribarem a la “photo finish” un cop passada la crisi, però sí que podem aventurar alguna tendència del que hauria de venir:

1. Una nova agenda pública. L’arribada abrupta del virus ha tingut efecte directe en el calendari de la política del país, per exemple, en l’aprovació de pressupostos i lleis previstes. De sobte, aquells temes que ens semblaven urgents i on hi havia una distància política insalvable han quedat superats per un enemic invisible i nou que requereix la màxima coordinació i unitat política. El virus ha mostrat les mancances de no voler afrontar reptes globals aliens a la nostra acció humana, com la lluita contra el canvi climàtic. Hem de fer d’aquests reptes una veritable i nova agenda pública que ens prepari per a futurs reptes.

2. Un retorn a la defensa de la res pública. La crisi econòmica i financera de 2008 va suposar un debilitament dels poders públics per unes receptes liberals que van debilitar la capacitat d’acció de les administracions públiques. Per contra, la pandèmia de 2020 està suposant un reforç de les institucions públiques com a escut per superar la propagació del coronavirus i com escut social per protegir les persones per les seves derivades negatives.

3. Viure sota unes noves prioritats. El Covid-19 ens ha posat davant el mirall com a societat. Fa anys que vivim de forma molt accelerada i globalitzada amb molta ansietat per arribar arreu. El confinament que estem vivint ha suposat l’adaptació a una nova forma de viure i treballar. De cop, reunions que suposaven desplaçaments farragosos, ara es poden fer a distància de forma telemàtica. Hem descobert els efectes positius del teletreball, estem aprenent a conciliar, treballar i cuidar de les nostres famílies. L’equació del temps de sobte ha cobrat una nova dimensió. Podem arribar a fer més coses, a conciliar millor amb els nostres éssers estimats i guanyar en qualitat de vida. Un cop ens en sortim, podem viure i fer més amb més qualitat de vida. Les noves tecnologies avui dia ens ho permeten.

De tota crisi sorgeixen sempre oportunitats. Sense renunciar al món globalitzat en què vivim, hem de trobar la forma d’articular polítiques interdependents que ens permetin desenvolupar el nostre projecte vital d’una forma més sostenible, pròxima i ecològica. No podem badar en els reptes a afrontar per les futures generacions. Tenim eines que ara hem vist que ens són útils per viure i treballar de forma diferent. En un moment en què ens hem de replantejar la sostenibilitat de la mobilitat actual i el creixent volum de contaminació que generem les persones, tenim la millor oportunitat per tractar aquestes qüestions abans no sigui massa tard. Encara hi som a temps.

Haurem d’aprendre les lliçons d’aquesta crisi i treure’n el màxim profit per avançar col·lectivament com a societat. Primer, però, i tornant a l’inici, ens n’hem de sortir. Serveixin aquestes darreres línies d’agraïment a tot el personal públic de les administracions, dels cossos de seguretat i sanitari per cuidar-nos i protegir-nos davant l’amenaça que vivim. Moltes gràcies.