Com a bon pecat capital, la mandra és suggerent i perillosa a la vegada. Un lloc mental que convé evitar, un paradís tremendament atractiu però també devastador, perquè sol tenir poques sortides. Costa marxar-ne. Una vegada hi arribes, hi arreles. L’escenari se’t menja i el pecat i tu acabeu fosos en un únic destí que tampoc és cap destí concret. És un no-res que, a sobre, tampoc et permet aspirar a cap altra cosa.
Per això em sembla realment meritori que ERC i (encara amb més empenta) JxCat hagin decidit fer carretera i manta i conduir tot un moviment cap a aquest terrible abocador on només creix la inacció i el temps perdut. Cada dia que passa trobo més al·lucinant l’alegria amb què s’estan duent uns ideals cap a l’avorriment més absolut. Titulars barats, disputes de cuina, trampes insuportablement infantils.
Ítaca ha quedat reduïda a un pecat capital, tots aquells somnis d’ahir han quedat convertits en aquesta mandra d’avui
I dic alegria perquè molts protagonistes, especialment els que tenen el botó de les convocatòries a la mà, han calculat perfectament els costos d’aquest avorriment popular. I els assumeixen de bon grat, perquè saben que aquests costos poden incloure també un benefici com és la victòria en unes tristes eleccions autonòmiques. I, és clar, tota victòria implica la meravellosa poma del poder, encara que pel camí hi hàgim abandonat el cadàver d’un projecte col·lectiu.
Lamentablement, avui Ítaca ha quedat reduïda a un pecat capital. Tots aquells somnis d’ahir han quedat convertits en aquesta mandra d’avui. Han aconseguit tergiversar-nos les intencions fins al punt de fer-nos creure que el rival és qui el 30 de setembre de 2017 tenia l’urna preparada i a punt al garatge de casa seva. Han desviat l’atenció fins al punt de desviar-nos també del camí.
I, mentrestant, presos polítics a les presons, exiliats a l’exili, i una llarga llista de represaliats per un Estat que ja no necessita represaliar-nos gaire més, de tan lluny i errats com ens deu veure, avançant d’esma en aquesta minúscula Ítaca feta de mandra i de tristesa. Molt haurien de canviar les coses perquè un nou brot de ganes ens deslliurés del pecat.
