Anaves pels carrers de Canet de Mar buscant el vídeo, com ja feres a Vic. Vas repetir exactament la mateixa performance que a la capital d’Osona. Situar-te al lloc precís, tenir les càmeres de la teva gent a punt, i esperar el moment en què, amb una alegria entrenada, poguessis començar a cridar llibertat. Tu. Tu cridant llibertat, jugant amb la paraula, ofegant-la amb tota la intenció del món, rebregant-la pels teus interessos que, no ens enganyem, es resumeixen en un de sol: sobreviure.
Dilluns, veient la cara ensangonada del Jordi Borràs i posant-la al costat de la teva a Canet, m’estremia. Tu, mentre denuncies el drama, hi surts amb una cara de felicitat immensa. Ell, no tant. Tu, mentre perpetres la farsa, dibuixes la cara de qui sap que no serà agredida per aplaudir i cridar llibertat enmig del carrer. Ell, no tant. Tu, mentre animes els teus companys, mostres la cara de la seguretat, la de la diversió, una expressió de poder i de satisfacció realment sorprenents en un clima de fractura. Ell, no tant.
Per què cridaves llibertat, llavors, Inés? De quina llibertat parles? Quina llibertat vols, que no tinguis ja? Voleu encara més llibertat que la que us dóna tot un Estat nostàlgic? Què simbolitza millor la llibertat que un policia nacional agredint un periodista i sortint-ne impunement? Què representa millor la llibertat que una extrema dreta campant pels carrers sabent que mai no serà perseguida? Què és la llibertat, si no sentir-se lliure? Què és la llibertat, si no saber que s’és lliure?
A Canet de Mar eres lliure, Inés. I te’n senties. Malgrat el xou que duies estudiat i guionitzat, sabies que allà eres lliure. Perquè teniu la força, l’amenaça, el poder, la policia, l’extrema dreta i la impunitat. Ho teniu tot. Teniu tot el que heu de tenir per sentir-vos lliures a Canet de Mar i a on sigui.
Per això és absurd que precisament tu cridis llibertat. És trampós, és cínic, malvat. I dilluns tot això va tornar a quedar clar, un cop més. Ets lliure. Sou lliures. Feu veure que reclameu el que ja sabeu que teniu. I mentre ho feu, a Jordi Borràs -aquesta vegada li ha tocat a ell- li trenquen el nas. Quedeu-vos amb aquesta llibertat, quedeu-vos-la tota i utilitzeu-la. Amb sort, el temps farà que us serveixi de ben poca cosa ser lliures davant dels qui realment volen, necessiten ser-ho.
