Avui dia tenim limitada la jornada de treball a 8 hores diàries gràcies a l’esperit inconformista de centenars de persones treballadores que un dia van dir «prou». Els vaguistes de La Canadenca de Barcelona van paralitzar la ciutat fins que, el 3 d’abril de 1919, el president del govern de l’estat espanyol, Álvaro Figueroa Torres, va cedir a les seves exigències i va signar el decret de limitació horària. No es tracta, doncs, d’un assoliment recent. Ni tan sols d’aquest segle. Ja és hora, per tant, de reprendre aquest esperit de lluita i plantar-se davant una jornada que actualment és insostenible.

La lògica, després d’aquests 103 anys sense canvis, ens dicta que ha arribat el moment de fer un salt endavant. Treballar millor, treballar menys temps i cobrar més no només és possible, sinó que ens permetrà disposar d’una societat més justa, equilibrada i sostenible.

Fins ara, el gran augment de la capacitat productiva només ha suposat beneficis per als empresaris, alhora que ha provocat la destrucció sistemàtica de molts llocs de treball. Cada nova generació de màquines necessita menys persones per fer una major producció. La pèrdua de poder adquisitiu –i de la capacitat de consum–, la reducció de les cotitzacions i l’augment de la necessitat de subsidis o d’ajudes són algunes de les conseqüències que ja ens trobem actualment i que no faran sinó augmentar la despesa pública si continuem amb el mateix model de jornada laboral. Cal un canvi que permeti a les persones treballadores poder gaudir d’una bona estabilitat –tant social com econòmica–, ja que aquesta és la clau per poder millorar la riquesa dels nostres recursos públics.

La viabilitat d’aquest plantejament, sempre en entredit pels partits liberals, ja ha sigut comprovada satisfactòriament a molts altres països. Segons el llistat de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) de 2019, Alemanya és el país amb una mitjana més baixa d’hores treballades, concretament 1.356 hores anuals amb un salari mitjà de 52.185 euros. El segueixen Dinamarca, que compta una jornada laboral anual de 1.408 hores i un salari mitjà de 57.312 euros; Noruega, amb 1.419 hores i un salari mitjà de 62.400 euros, i Holanda, amb 1.433 hores anuals i un salari mitjà de 53.198 euros.

L’estat espanyol, per contra, té una mitjana anual de 1.691 hores laborals i un salari mitjà de 27.537 euros anuals. Hi ha, doncs, molt espai de millora respecte als nostres veïns europeus, i aquesta millora ha de passar per derogar les reformes laborals.

Cal una contrareforma laboral que derogui les anteriors –que només ens han dut a una precarietat laboral mai vista en els últims anys– i que limiti el treball diari a 6 hores. Amb aquest canvi, per cobrir una jornada laboral de 24 hores es necessitaran quatre torns de treball i es reduirà l’atur. A més de distribuir-se equitativament els beneficis privats, tindrà efectes positius per afavorir la conciliació familiar.

Les oligarquies econòmiques i els polítics liberals han fet creure a l’opinió pública, a través dels seus mitjans de comunicació, que la classe treballadora viu per sobre de les seves possibilitats. Ans al contrari: la gent treballadora té salaris per sota de les seves necessitats i ha d’exigir un canvi. Les jornades anacròniques de 8 hores i les polítiques que promouen allargar la vida laboral fan que cada vegada càpiga menys gent en el mercat laboral actiu. Això és, senzillament, insostenible.