Dissabte 29 de febrer de 2020 passarà a la història, i no per ser un dia d’any de traspàs, sinó perquè més de cent mil catalans van peregrinar fins a Perpinyà convocats pel Consell de la República, allà a la Catalunya del Nord, sense traspassar imaginàries fronteres inventades, que són una qüestió administrativa però no sentimental ni històrica, perquè són els nostres germans, com ho són els del País Valencià i les Balears. Milers d’autocars, autocaravanes, cotxes i motos vam formar una serp entusiasta per carreteres i autopistes fins al Parc d’Exposicions de Perpinyà, on ens reberen motoristes de la Gendarmeria, que amb una previsió excepcional ens anà situant en aparcaments previstos pels diferents tipus de vehicles. Un centenar d’autocars varen recular cap a casa, gràcies als controls de la Policia Nacional que interromperen el seu viatge al pas per la Jonquera, fent-los circular en fila d’un en un i en ziga-zaga. Una vegada més denunciem aquest infame comportament de les forces de repressió i també de retenció.

La població de Perpinyà ens rebé com a compatriotes, a la plaça del Castellet hi havia audició de sardanes i al parc del costat, un concert de rock i música catalana amb parades de diverses organitzacions catalanistes. Els perpinyanesos ens han dit: “Casa nostra és casa vostra”. Serà un oferiment mutu, nosaltres els hem de dir també el mateix, diuen que és de gent ben nascuda ser agraït. Ho fem amb la veu ben clara i alta:

Moltes gràcies, sempre ens quedarà Perpinyà al cor!