El 82% del creixement de la riquesa mundial de l’últim any ha anat a mans de l’1% més ric, mentre que la meitat més pobra de la població mundial no li ha arribat res. L’any passat es va produir el major augment en el nombre de milmilionaris de la història, un cada dos dies. En 12 mesos, la riquesa d’aquesta elit ha augmentat en 762.000 milions de dòlars. Són quantitats que equivalen al necessari per acabar amb la pobresa extrema al món fins a set vegades.

Mentrestant, les dones en la seva gran majoria aporten a l’economia mundial bilions de dòlars no remunerats per treballs en la cura. Actualment hi ha 2.043 persones amb fortunes per damunt dels mil milions de dòlars, de les quals nou de cada deu són homes.

Entre 2006 i 2015, els salaris van augmentar una mitjana d’un 2% anual mentre que la seva riquesa es va incrementar en un 13%, 21 vegades més. Les últimes dades indiquen que 42 persones posseeixen actualment la mateixa riquesa que els 3.700 milions més pobres del món. En tots els països es repeteix la mateixa dinàmica, són càlculs d’Oxfam i d’altres.

Avui dia sabem que la part que es beneficia de la desigualtat extrema ho és gràcies a herències, monopolis i relacions de nepotisme o connivència amb els governs: manipulen les polítiques públiques per reforçar els monopolis existents i crear-ne de nous; acords de privatització, lliurament de recursos naturals per valors irrisoris, corrupció en les compres públiques, bonificacions fiscals, buits legals, etc, són diferents maneres en què els seus interessos privats augmenten a costa d’allò públic. En els pròxims 20 anys, 500 dels homes més rics del món traspassaran més de 2,4 bilions de dòlars als seus descendents. Mentre milions d’éssers segueixen percebent salaris de pobresa, les retribucions dels accionistes i dels directius s’han disparat, amb poc més d’un dia de treball, un director general guanya el mateix que un treballador durant tot l’any.

Hi ha una altra veritat. Ens explica el professor Anand Giridharadas que viuen en la fantasia de posseir la brillantor moral del donant, del filantrop generós, el que ens salva dels dimonis … Que les seves riqueses són resultat del talent, el treball, l’esforç i la innovació, i que això ens beneficia al conjunt. Insisteixen que tot al que hem arribat és gràcies a la seva intervenció i que el model privat és el més rentable. En les seves reunions es conjuren amb el ferm propòsit de seguir en la seva obstinació quan la veritat és que la major inversió l’han obtinguda amb els diners de les institucions públiques, és a dir, amb els diners de tothom, amb el que cobrem o el que hauríem de cobrar.

Una de les principals funcions del pensament màgic és la reducció de l’ansietat i per evitar-la es busca justificar tot el que ens envolta, malgrat que sigui totalment fals. Abans, el pensament màgic només s’atribuïa a l’egocentrisme infantil i als adults malalts mentals amb greus trastorns obsessius, idees delirants i psicosi. La mentida també pul·lula en el seu carreró fantàstic.