Recordo com si fos ahir aquell dimecres 3 d’abril del 2013 a la tarda. A la redacció tot eren nervis. Tancàvem la primera edició d’una nova capçalera. L’endemà naixia Línia Nord al Montserratí, un periòdic –aleshores mensual– que aspirava a convertir-se en la referència informativa i publicitària al Baix Llobregat Nord. I ho feia amb la malaguanyada Muriel Casals en portada i un titular parlant de l’atur, que s’enfilava a la zona. Un tema que, paradoxes del temps, 7 anys i mig després torna a marcar l’actualitat econòmica aquí i arreu.

Ha plogut molt des d’aleshores. Han canviat moltes coses, començant per un servidor, que va veure néixer Línia Nord com a redactor i ara té la immensa sort de dirigir-lo. Però n’hi ha hagut una que s’ha mantingut inalterable al llarg dels anys: l’aposta d’aquesta capçalera i de totes les 19 edicions de la xarxa de periòdics Línia pel periodisme. Aquest ha sigut el far que ens ha guiat sempre. Amb encerts i també amb errors. Però és el periodisme el que ens ha permès arribar fins aquí. Periodisme malgrat l’onada i la tempesta recurrent, manllevant paraules de l’editor del Grup Comunicació 21, David Centol. Periodisme, com diria Ignacio Escolar, malgrat tot.

Han sigut més de 7 anys al peu del canó. A la primera trinxera del periodisme. Als barris. A peu de carrer. Creient en el que fem i batallant per continuar sent útils als nostres lectors i anunciants. També durant aquest últim mig any, on la virulència de la pandèmia del coronavirus ens ha obligat a fer una revolució digital per seguir oferint-vos el nostre periodisme de proximitat de la millor manera possible. Tot plegat, però, sense abandonar mai el paper, excepte en les setmanes més dures de l’epidèmia. Avui, a diferència d’altres publicacions de la zona, Línia Nord se segueix imprimint puntualment cada quinze dies i amb una difusió certificada significativa.

Durant aquestes 100 edicions hem impulsat redissenys de maquetació, hem estrenat nous webs, hem incrementat la periodicitat de mensual a quinzenal, hem millorat la distribució amb expositors… I, sobretot, no ens hem conformat mai. Perquè sabem que només amb autoexigència podrem seguir avançant i continuar fent de Línia Nord la capçalera que es mereix el Montserratí. Una capçalera moderna, compromesa, plural, valenta amb el poder i responsable alhora, que ha publicat entrevistes que han marcat debats polítics i que ha tret exclusives que han sacsejat el nostre entorn més immediat. En definitiva, que ha fet i vol seguir fent bon periodisme de proximitat. Costi el que costi. Perquè l’ofici es tria. I aquest és així.