El Miguel, de 33 anys, té una malaltia que afecta la mobilitat. Foto: Change.org
“M’agradaria que algú m’ajudés”. Així començava una publicació a Facebook que es convertiria en el preludi d’un canvi de vida per a la Maria Montserrat i el seu fill Miguel, un noi de 33 anys amb una malaltia minoritària i degenerativa, coneguda com a Tay-Sachs o GM2, que afecta greument la mobilitat.
En aquest missatge, publicat a finals de maig, la Maria Montserrat explicava que havia de pujar el seu fill en braços al pis de Martorell on residien, un tercer sense ascensor. Dies més tard, una amiga seva, la Paqui, va compartir un vídeo que mostrava les dificultats que passaven cada cop que el Miguel havia de pujar a casa seva, una fita que aconseguien amb “l’ajuda d’amigues i veïnes d’un altre bloc”. Segons la Paqui, el motiu pel qual no s’havia arribat a instal·lar un ascensor a l’edifici, malgrat la necessitat, era que “la resta de veïns no volien pagar”.
La denúncia i el vídeo, molt compartits a la xarxa social, van generar indignació i solidaritat a parts iguals. Arran d’això, unes amigues del Miguel van crear una recollida de signatures a la plataforma Change.org per aconseguir que els posessin un ascensor o, com a alternativa –“cal tenir en compte que el seu pis ja està adaptat”, recordaven– que els oferissin un pis de planta baixa o amb ascensor.
Finalment, el 12 de juny arribava l’esperada notícia. “Avui és un dels dies més feliços de les nostres vides”, deia la Maria Montserrat, i seguia: “L’alcalde Xavier Fonollosa, després de quasi dos anys de dedicació, ha aconseguit un pis amb ascensor perquè hi puguem viure el Miguel i jo fins que es resolgui definitivament l’adaptació del nostre habitatge”.
