A l’esquerra, una treballadora del CAP durant la pandèmia; a la dreta, la infermera Dunia Valle. Fotos: Ajuntament/cedida
“Mentre entrenava per a una cursa de muntanya em vaig trobar més cansada de l’habitual”. Aquest va ser el primer símptoma de covid de Dunia Valle, veïna d’Olesa, infermera al CAP i un dels primers tres casos de coronavirus a la comarca el març del 2020.
Eren els dies immediatament anteriors a la declaració de l’estat d’alarma, quan al país només es tenia constància dels primers casos de covid a l’Anoia. “Aleshores vam fer una reunió a l’ambulatori per establir una sèrie de protocols en previsió de l’arribada de pacients amb símptomes”, explica Valle a Línia Nord, cinc anys després de la pandèmia que va alterar la vida de la humanitat.
“Encara no hi havia test PCR i la primera prova que es va fer al CAP va ser la meva. Me la vaig fer jo mateixa”, recorda.
Després de 15 dies confinada, quan va donar negatiu va tornar a la feina, però s’ofegava i es trobava molt fatigada. Li van diagnosticar pneumònia i va trigar encara 15 dies més a recuperar-se.
Personal del CAP d’Olesa durant la pandèmia. Foto: CAP Olesa
Angoixa emocional
La infermera confessa que més que passar-ho malament físicament, durant aquells primers dies tenia “molta por i neguit” per si havia encomanat el virus als pacients, sobretot perquè estava en una unitat del CAP on feia visites a pacients vulnerables i, a les tardes, treballava amb gent gran en una residència d’Abrera. “Estava molt angoixada per la pressió social de si l’havia encomanat a més gent, ja que companys i companyes del CAP van marxar a casa quan van saber que jo el tenia”, afegeix Valle, que recorda que eren moments de “molta incertesa i fins i tot pànic”.
“Va ser una situació única, mai ens havíem trobat amb un panorama semblant. No estàvem preparats ni teníem prou recursos materials ni humans, amb l’agreujant que molt personal sanitari va caure malalt. Ens va agafar desprevinguts”, analitza ara la infermera, amb la perspectiva del temps passat. “Tot i això, vam donar el 200%. Vam muntar hospitals de campanya en un temps rècord”, afirma. “Si es tornés a repetir una situació semblant, el personal sanitari s’adaptaria ràpidament”, assegura, cinc anys després d’una pandèmia que va canviar les nostres vides.
