L’associació Cinema del Diable i la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Martorell han impulsat la creació del nou Cineclub del Diable. Situat a la Casa de Cultura de La Vila, l’espai ofereix dues projeccions mensuals: un documental i una pel·lícula. Sandra Reina és la secretària de l’associació.
Vau estrenar el Cineclub del Diable amb la projecció del documental L’hora dels deures. De moment, s’han complert les vostres expectatives d’assistència?
Sí, déu n’hi do. L’any passat vam començar a fer el cicle ‘El documental del mes’, que encara mantenim, com una mena de prova pilot, i potser teníem unes 15 o 20 persones de públic. Aquest cop, a la primera projecció del cineclub, hi van assistir 52 persones. Per a nosaltres és un èxit.
Quin tipus de contingut pot trobar la gent al cineclub?
Hi ha dues projeccions mensuals, la primera és el documental del mes i la segona és una pel·lícula. Pel que fa a les pel·lícules, la idea és projectar-les per cicles. Per exemple, el tret de sortida que volem fer a principis de cada any és passar un clàssic de ciència-ficció, que aquest any ha estat Gremlins. També volem oferir cinema d’autor, fer un cicle de cinema infantil… L’objectiu és portar cinema que pugui generar interès i que tingui cert valor cinematogràfic.
Per tant, us adreceu a tots els públics.
Sí, volem que tothom hi trobi, com a mínim un parell de vegades l’any, la pel·lícula que voldria veure en un cinema que Martorell no té. És important que tothom se senti identificat amb alguna pel·lícula que oferim, perquè no volem excloure ningú.
Aquest any ja s’han celebrat els Premis Gaudí i els Goya, i aviat serà la gala dels Oscars. Passaran pel cineclub les pel·lícules guanyadores?
Sí. De fet, aquest mes de març projectarem Estiu 1993, que potser molta gent de Martorell no l’ha vist perquè no ha estat a totes les sales de cinema. A l’abril, com que ja sabrem la guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula i haurem tingut un cert marge de maniobra, mirarem de projectar-la al cineclub. En realitat no tenim una programació molt tancada, perquè ens agradaria que el públic ens proposés coses.
Oferireu un espai participatiu per rebre propostes, per tant.
Exacte. La idea és fer un col·loqui després de cada projecció i, al final, obrir un torn de propostes perquè la gent pugui fer peticions. En aquest sentit, és important dir que ens hem adherit a la Federació Catalana de Cineclubs, cosa que ens permet projectar pel·lícules que s’hagin estrenat recentment. Això vol dir que oferirem, de manera gratuïta, pel·lícules estrenades tan sols unes tres setmanes enrere.
Canviant de tema, el Cineclub del Diable ha estat impulsat també per la Regidoria de Cultura. Quina importància ha tingut la col·laboració de l’Ajuntament en aquesta iniciativa?
Ha estat crucial, sobretot perquè ens ha cedit un espai que a més van remodelar fa poc. Van fer un canvi en tot el sistema de projecció de la Casa de Cultura de La Vila: van canviar el projector, van posar una taula de so nova, van canviar la pantalla de lloc perquè no es veia bé… Tota aquesta reforma ens ha beneficiat molt.
Esteu contents amb l’espai, doncs.
Sí, jo crec que és el lloc ideal per fer-ho, és com casa nostra. A més, La Vila és un barri molt maco i, si s’hi fessin més activitats, tindria molta més vida, així que tant de bo més entitats del municipi hi facin coses.
A part del cineclub, què esteu preparant ara mateix des de l’associació?
Rodarem un curtmetratge dirigit per un dels membres de Cinema del Diable. Quan tinguem més clares les dates, ens agradaria fer una convocatòria oberta a tothom qui vulgui participar o venir a aprendre. Després, de cara al setembre, tenim planejat fer un petit festival de curtmetratges. Al final, el nostre objectiu últim és que la gent ens conegui i participi de les nostres activitats.
