Transport Sanitari de Catalunya és l’empresa adjudicatària del servei d’ambulàncies al Montserratí. Foto: Xavier Pi / ACN

“Ens fa por contagiar els pacients”. Aquesta és la màxima preocupació que tenen els tècnics d’ambulància des que va començar la pandèmia, segons explica Sergio Andújar, que exerceix aquesta professió des de fa 22 anys i presideix l’Agrupació Sindical d’Ambulàncies de Catalunya (ASA-C) a Martorell.

A la zona del Montserratí, l’empresa adjudicatària d’aquest servei és Transport Sanitari de Catalunya (TSC), per la qual els treballadors se senten “abandonats”, en paraules del coordinador d’ASA-C, Luis Enrique Rodríguez. Una de les principals denúncies del sindicat és la manca d’Equips de Protecció Individuals (EPIs): “Alguns són de dubtosa qualitat i en moltíssimes ocasions hem de reutilitzar material per les pressions de les empreses”, lamenten. Per contra, des de la companyia asseguren que han comptat en tot moment amb els EPIs suficients “per prestar el servei amb garanties de seguretat”.

Pel que fa a la incidència de la Covid-19 en la plantilla, no se’n pot saber l’impacte real perquè a la majoria no li fan la prova. “A les empreses no els interessa fer tests, perquè saben que, si ens en fessin a tots, molts estaríem de baixa”, afirma Rodríguez. Així, els treballadors veuen amb indignació com algunes empreses no essencials sí que fan la prova al seu personal, i en canvi ells, que s’exposen al virus cada dia, no tenen aquesta opció. “Ens han posat a primera línia a lluitar contra un drac i ens han donat espases de fusta”, es queixa el coordinador d’ASA-C. En aquest sentit, l’empresa matisa que “els tests es fan conjuntament amb el Departament de Salut”, i assegura que s’han seguit i “activat de forma rigorosa i estricta els protocols de seguretat” fixats tant pel Ministeri de Sanitat com per Salut.

“Els tècnics comptem com a transportistes i no com a sanitaris, tot i que fem atenció i cures”

Però, per a Rodríguez, el protocol al qual s’estan ajustant aquests dies és insuficient, ja que, per exemple, només contempla l’ús d’EPIs quan el pacient en qüestió té coronavirus o és un cas sospitós. “Molta gent pot tenir el virus i no presentar símptomes”, recorda, de manera que la protecció és necessària “en cada servei”. Per això, un altre aspecte que angoixa els tècnics del transport sanitari és el rentat de l’uniforme. Fins ara, l’empresa no se n’ha fet càrrec i els treballadors s’han vist obligats a endur-se’l a casa, amb el risc de contagi que això pot comportar per a les persones amb qui conviuen. Rodríguez detalla que els hospitals sí que s’encarreguen de la neteja de la roba del seu personal, i assenyala un fet que potser molta gent desconeix: “Els tècnics d’ambulància comptem com a transportistes i no com a sanitaris, malgrat que també fem atenció i cures”.

PRIMERES SOLUCIONS
Les queixes dels treballadors sobre la neteja dels uniformes ja han tingut una primera resposta en forma de compromís, arran d’una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En un comunicat, l’empresa ha promès que, “en els pròxims dies”, prohibirà “que el personal tècnic s’emporti la roba de treball i els EPIs al seu domicili” i assumirà el “rentat, la descontaminació i la destrucció en cas que fos necessari” dels uniformes. La companyia ha afegit que, per posar en marxa aquesta mesura, haurà de fer “un esforç enorme” per aconseguir tan aviat com sigui possible “la suficient capacitat de proveïdors” i per organitzar el procés de recollida, trasllat i retorn dels uniformes.

LA VOCACIÓ, INTACTA
Malgrat les condicions adverses a les quals estan fent front, els tècnics del transport sanitari volen deixar clar que “cap pacient es quedarà tirat”, diu Andújar. El president d’ASA-C a Martorell afirma que els professionals del sector són conscients que sempre estan exposats, i ho accepten. “Hi ha hagut hiverns que he passat la grip quatre cops”, comenta, i afegeix: “No som herois, som gent normal que vol treballar amb seguretat”. En la mateixa línia, Rodríguez assegura que demanen protecció per un motiu molt clar: “No volem posar-nos malalts perquè llavors no podrem seguir ajudant en aquesta crisi”.

Amb tot, molts creuen que “el problema ha estat la privatització de la sanitat”, diu Andújar, que també és infermer a l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell i, a més, té cura de la seva mare. “Estic sempre cuidant, a casa i a la feina”, reconeix, però no li pesa: “És la meva vocació, la tasca més maca que hi ha”, conclou.