La coreògrafa i ballarina Emma Duran i l’actriu Laia Gotsens. Foto: @manehsilla

Un mes després que el tancament cultural obligués a ajornar Persèfone un dia abans de l’estrena, la deessa va poder emprendre divendres passat el seu viatge de l’Hades a la Terra i de la foscor a la llum al Teatret d’Esparreguera. L’últim espectacle del Festival LOLA va tancar el primer cap de setmana de funcions amb l’aforament complet cada dia, i espera tornar-ho a fer.

El caliu del Teatret –que, amb les limitacions que imposa la pandèmia, només pot acollir una dotzena de persones– és l’ambient perfecte per gaudir d’aquest mite grec actualitzat i convertit en monòleg pel poeta Iannis Ritsos (1909-1990), que l’editorial martorellenca Adesiara va publicar en català l’any 2016, traduït per Joan Casas.

La magnífica traducció de Casas pren vida sota la direcció de l’esparreguerí Gerard Bidegain, que confia (i l’encerta) en el talent del Montserratí per donar forma al muntatge. La totterreny Laia Gotsens, actriu d’Esparreguera, encarna una Persèfone que torna al lloc on va passar la seva lluminosa infantesa. Sobrepassada, precisament, per aquesta llum, recorda en veu alta la penombra del lloc d’on ve i reconeix que li agrada.

En aquest repte majúscul, Gotsens ofereix una interpretació sincera i captivadora, on també la veiem cantar (en grec!) i ballar. Ho fa de la mà de la coreògrafa i ballarina olesana Emma Duran, que es posa en la pell de la noia del vestit blau, un personatge amb què Bidegain ha volgut dotar l’obra de més dinamisme. Duran no pronuncia ni una sola paraula –la millor amiga de Persèfone no gosa interrompre-la i se l’escolta atentament– però no deixa de parlar amb el moviment del seu cos i l’expressió del seu rostre.

“ÉS COM PARIR”
Com no podia ser d’una altra manera, després de l’estrena va arribar l’eufòria. “És com parir, perquè feia nou mesos que estàvem preparant l’obra”, va dir Gotsens entre riures, en un Teatret ja buit. Aquesta actriu de només 22 anys va acceptar la proposta de Bidegain sense pensar-s’ho dos cops: “Em venia molt de gust assumir el repte”, va confessar. La mateixa disposició va tenir Duran, creadora de la coreografia que acaba de perfilar el text: “Volíem donar més intensitat a les paraules i, en certs moments, relaxar la tensió”, va explicar, alhora que va matisar que havia estat un “procés molt col·lectiu, fet entre tots”.

Bidegain també es va mostrar molt satisfet i orgullós del resultat de mesos de dedicació i de l’equip que l’ha fet possible. I, per fer-ho encara més rodó, va recordar que aquesta Persèfone s’ha pogut representar l’any del trentè aniversari de la mort de Ritsos i del vintè aniversari de la inauguració del Teatret. Tot un homenatge a l’art.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram