Rasida Bakkali amb el seu fill petit. Foto cedida
Rasida Bakkali, el seu marit i els seus tres fills menors d’edat es podran quedar fins al 15 de maig de 2024 al pis del carrer del Mur de Martorell on han viscut els últims quinze anys. Així ho confirma la notificació del jutjat que van rebre divendres passat, el mateix dia en què estava previst el seu desnonament, paralitzat només amb quaranta hores d’antelació.
Per arribar fins aquí –que no és cap final, però sí una treva molt esperada–, aquesta família martorellenca ha recorregut un camí ple d’entrebancs. El 2005 van entrar a viure al pis i van començar a pagar una hipoteca que els acabaria portant molts més maldecaps del que es podien imaginar aleshores. “Arran de la crisi econòmica de 2008, l’empresa constructora on treballava el meu marit va tancar”, recorda Bakkali, que afegeix que ella té un 33% de discapacitat per una malaltia respiratòria causada fa molts anys per un accident laboral.
“No podíem pagar i ho vam parlar amb el BBVA. Pensant que era una ampliació d’hipoteca, vam acceptar un préstec amb interessos de demora que tenia una clàusula per la qual, passats tres anys, havíem d’amortitzar-lo de cop”, lamenta Bakkali. Quan va arribar l’hora, no van poder pagar els 30.000 euros que els reclamava el banc i els van embargar. “Els van executar el préstec i la hipoteca, i el pis va sortir a subhasta. Se’l va quedar el BBVA per un 60% del valor i, com que quedava el 40% del pis i els interessos i costes d’execució pendents de pagar, els van embargar els salaris”, detalla l’advocat de la família, Adel Beni-Mohssen.
“Pago des del 2005 un habitatge que mai serà meu”, denuncia Bakkali, que recorda que mai ha deixat de fer front a la hipoteca i que continua pagant 736 euros mensuals. Si la situació ja era greu, fa dos anys va empitjorar encara més: el pis va ser transferit a Divarian, un fons immobiliari del qual el BBVA té el 20% de la propietat. “Aquest fons voltor, a través del cobrador Intrum, ha vingut a casa meva, ha parlat amb els veïns, m’ha intimidat, m’ha intentat ridiculitzar i, fins i tot, ha entregat una carta directament al meu fill de 15 anys”, relata Bakkali indignada.
En aquest context, el juliol passat va arribar a casa seva la notificació de desnonament, programat per al 2 d’octubre. El desallotjament es va aturar perquè el jutjat va resoldre que el cas de Bakkali queda emparat per la pròrroga de la moratòria dels desnonaments hipotecaris que va aprovar el govern espanyol el 10 de març. Tot i això, Beni-Mohssen alerta que “no és una resolució ferma” i que “podria haver-hi un recurs del BBVA”. Pel que fa a les possibles solucions, l’advocat recorda que “no hi ha cap norma que obligui el banc a acceptar la dació en pagament”.
“Aquesta és la injustícia més gran: quedar-te al carrer i seguir pagant”, afegeix. Per evitar-ho, vol intentar, entre altres estratègies, “negociar amb el banc la condonació del deute pendent”. Conscient que no serà una negociació fàcil, Bakkali assegura que tant ella com la seva família estan disposats a lluitar fins al final: “Si m’acaben fent fora, em condemnaran a la pobresa extrema, i no em dona la gana deixar un futur incert als meus fills”, conclou.
L’ombra dels desnonaments torna al Montserratí
La represa dels desnonaments després de l’aturada pel coronavirus s’està fent notar arreu de Catalunya i el Montserratí, malauradament, no n’és una excepció. “Al conjunt del Baix Llobregat hi ha un desnonament programat cada dia i, en les últimes setmanes, n’hem paralitzat diversos a Abrera, Esparreguera i Martorell”, diuen des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) del Baix Llobregat Nord.
Tot i que “Martorell és el municipi més afectat perquè és el més gran, el problema existeix a totes les poblacions de la zona”, admet José Cabezas, membre de la PAH. I és que problemes com l’augment dels preus del lloguer, que tant afecten ciutats com Barcelona, també fa temps que han arribat al Montserratí. “Costa trobar lloguers que no superin els 500 euros”, apunta Cabezas.
En aquest sentit, els activistes de la PAH del Baix Llobregat Nord troben a faltar més lloguer social i “més compromís per part de tots els ajuntaments” a l’hora de garantir el dret a l’habitatge, sobretot el de les famílies més vulnerables.
