Aquest mes de novembre ha rebut el títol de fill adoptiu de Martorell per part de l’Ajuntament, després d’una vida dedicada a l’ensenyament i, sobretot, a l’activitat social al municipi. El seu nom s’uneix als de Montserrat Campmany i Jaume Muxart com a fills predilectes, a més de Mossèn Josep Pi, com a fill adoptiu.
Com se sent després d’haver estat nomenat fill predilecte de Martorell per part de l’Ajuntament del seu poble?
[Somriu] Home, molt feliç. No sé si em mereixo aquesta distinció, caldria preguntar-ho a aquells que han decidit impulsar-la. Ara bé, l’única cosa que puc dir és que mai no he fet res per Martorell pensant en un reconeixent, en un premi o en un jornal. He col·laborat de forma desinteressada amb tot allò que se m’ha proposat, fent-ho de cor, amb il·lusió i gaudint moltíssim.
Va néixer a casa seva, l’any 1932, en un habitatge al capdamunt de la carretera de Piera. Com va ser la seva infància?
Vaig viure durant molts anys en l’última casa de Martorell, envoltat de vinyes. Encara ara miro la finestra de l’habitació on vaig néixer. Fill petit de sis germans, vinc d’una família humil. Els meus pares van arribar a Martorell procedents d’Archena i Lorca, de la comunitat de Múrcia. El pare era ferroviari i mai no va tenir cap vinculació amb la vida associativa de Martorell. Diuen que vam viure en una època de repressió, però jo només recordo, com a infant, molta felicitat. El primer regal que em van fer els Reis Mags va ser un diccionari. Era poca cosa si ho comparem amb els regals que reben ara els infants, però érem molt feliços. Quan era petit només pensava a jugar pels carrers de Martorell i a aprendre a l’escola Correa.
Justament va ser al Correa on va coincidir amb una persona que l’acabaria influint decisivament en la seva vida: el Mestre Servat.
Sí, vaig tenir la sort de ser un dels alumnes del Mestre Servat i, efectivament, va tenir una gran influència en la meva vida, perquè posteriorment vam posar en marxa plegats una escola privada, el Santo Tomás de Aquino. Abans, però, vaig treballar al departament d’Intervenció de l’Ajuntament, a Construccions Parellada i en una immobiliària, a Terrassa.
Com va viure l’etapa de la posada en marxa, primer, de l’Acadèmia Martorell i, després, de l’escola Santo Tomás de Aquino?
Va ser el moment més emocionant de la meva vida. La meva vocació sempre havia estat ser mestre i posar en marxar l’Acadèmia Martorell, i l’escola Santo Tomás de Aquino va ser fer realitat un somni. Recordo els primers dies quan jo anava a l’escola amb el Mestre Servat, quan ens va fer escriure allò que volíem ser de grans. Jo vaig respondre: vull ser mestre! I als 36 anys ho vaig aconseguir. A l’Acadèmia Martorell triàvem nosaltres mateixos els alumnes. Les famílies venien a inscriure els seus fills perquè el Mestre Servat era un reclam en aquella època al poble.
Va ser una etapa amb data de caducitat, però els alumnes que hi van estudiar en guarden un bon record.
Al Santo Tomás de Aquino, els alumnes van poder fer activitats extraescolars com la posada en marxa del pessebre vivent, un hort urbà o la revista En equipo. L’any 1990, després de més de vint anys, vam haver de tancar l’escola per manca de recursos econòmics.
Canviant de tema, els actes més solemnes de Martorell sempre els ha amenitzat la seva veu.
Era una persona introvertida i el fet de participar en la ràdio municipal em va portar al damunt de l’escenari d’El Progrés parlant en públic. Després ja vaig presentar el pregó dels Amics de Sant Antoni Abat, de la Festa Major, dels premis Vila de Martorell, presentacions de clubs esportius, del pessebre vivent o de la cavalcada de Reis. Durant molts anys vaig fer allò que ara en diuen speaker.
Quin ha estat el secret de tots aquests anys col·laborant amb les entitats de Martorell?
Suposo que hi he estat tants anys perquè mai no he esperat res a canvi. També he tingut la sort d’envoltar-me de persones amb la mateixa vocació de servei que, sense elles, hagués estat impossible participar de forma tan activa de la vida social de Martorell. I el suport incondicional de la meva dona i la meva família ha estat immens.
