Guanyar el premi de narrativa ‘El Lector de l’Odissea’ li ha permès publicar la seva primera novel·la La germana gran (RBA-La Magrana). El martorellenc viurà una diada de Sant Jordi ben diferent: de lector a actor principal, de remenar llibres a signar-los. El 20 d’abril presentarà el seu primer llibre a la Biblioteca de Martorell.
Professional dels números però guanyes un premi literari reconegut en la primera novel·la que escrius. Hi ha alguna cosa que portaves molt d’amagat?
Sóc actuari i treballo tot el dia fent càlculs i remenant calers per aquí i per allà. Arran de la típica crisi dels 40 necessitava fer una cosa ben diferent de la que havia fet fins ara. Buscava a cegues una motivació, però em calia una empenta que em va donar la meva germana petita, la Gemma. Un dia se’m va presentar a casa amb un catàleg de cursos de l’Ateneu Barcelonès i em va dir: “ja t’hi pots apuntar”. I així va començar tot.
La motivació acaba sent l’escriptura. Havies acumulat algun text escrit dins un calaix?
Jo mai havia pensat a escriure. De fet, tot el que havia escrit fins aleshores havien estat informes actuarials avorridíssims. Si he de dir la veritat, el primer dia que vaig anar a l’Ateneu Barcelonès em pensava que hi estaria no més de deu minuts! Tenia vergonya, com imagino que la resta dels meus companys, però m’hi vaig trobar tan a gust que vaig passar-hi quatre anys. M’havia considerat sempre un bon lector, però mai hagués imaginat res semblant.
I d’aquí a escriure la teva primera novel·la?
És la recompensa de la feina feta en l’últim curs a l’Ateneu Barcelonès. Un cop vaig enllestir la novel·la, l’escriptor Melcior Comes, que havia estat professor meu, va proposar-me que presentés aquell treball al premi ‘El Lector de l’Odissea’. Ell considerava que tenia un perfil adequat per a un premi amb un jurat format per 100 lectors anònims i que pel relat, sent la meva primera novel·la i sent un escriptor totalment desconegut, era una bona oportunitat per a mi. Però, en tot cas, mai per guanyar-lo.
Arribar i moldre. Recordes el dia que et diuen que has guanyat?
Sí, era a l’octubre passat. Estava sol a casa, treballant. Recordo que vaig haver de preguntar-ho vàries vegades perquè no m’ho creia… Sabia que érem dos finalistes perquè és un premi que el jurat va fent públics els veredictes per eliminatòries. Quedant entre els dos primers era molt probable que publiqués la novel·la, que era l’objectiu, però vaig acabar guanyant. Ha sigut una sorpresa molt bèstia. I l’he volgut dedicar als meus pares. Darrerament hi penso moltíssim, sobretot amb el meu pare perquè jo crec que si fos viu, al·lucinaria.
Parla’ns de La germana gran. El protagonista de la novel·la és un periodista a l’atur, separat i en caiguda lliure. Aquesta és la visió que tens dels qui ens dediquem al periodisme?
(Riu) Una mica, sí. En el fons, aquest llibre flirteja molt amb una novel·la negra. I com que no volia que el personatge que portés el relat fos un detectiu vaig triar un periodista. Alguna misèria de la premsa hi surt reflectida en el llibre.
El llibre arrossega algun missatge de rerefons?
Conté les temàtiques que t’amoïnen en la vida. De l’atzar, de sacrificis, de l’amor i, sobretot de la culpa perquè tothom, poc o molt, n’arrosseguem alguna. De vivència personal cap, però en el fons escrius allò que has viscut. Els sentiments que planegen en el llibre en algun moment els he hagut d’experimentar en la meva vida.
Com et sents ara quan et diuen que han comprat el teu llibre?
Sento una barreja entre una il·lusió immensa i una gran responsabilitat. Em considero reservat i molt autoexigent amb mi mateix i pateixo per no decebre. És el meu primer llibre i suposo que és normal.
Com t’imagines el Sant Jordi d’aquest any?
Amb més neguit del que és habitual. En aquestes darreres setmanes estic vivint moments increïbles. El dia que em van entregar el premi a Vilafranca del Penedès, va ser bestial quan vaig parlar amb les persones del jurat, els quals havien llegit l’obra. Uns s’imaginaven que era una dona, d’altres que era metge o, fins i tot, polític! D’altres que en la primera pàgina ja van veure que seria el guanyador… Va ser molt emocionant!
