Una escena del monòleg ‘Ximpanzé’. Foto: Sergi Panizo / Teatre Gaudí
L’actor olesà Isidre Montserrat tornarà al Teatre Gaudí de Barcelona a partir del 9 de setembre amb Ximpanzé, un monòleg que explica la història d’un home trans. L’obra ja ha estat al mateix teatre durant el mes de juliol –hi tornarà perquè ha sigut un èxit– i, abans, es va estrenar a La Passió d’Olesa de Montserrat i es va representar a altres municipis, com Abrera.
Ximpanzé és d’aquelles obres que són també un aprenentatge, i fins i tot ja hi ha qui parla de fer-la arribar a escoles i instituts. Aquest text d’Agustí Franch, dirigit per Núria Florensa i Raül Tortosa, ens presenta en Marc, un home transsexual de 42 anys que està embarassat. Les mirades que rep a la consulta de ginecologia el fan recordar la seva infantesa i adolescència, el camí que va recórrer per descobrir qui era i l’enfrontament que això va comportar amb el seu pare. Un monòleg de setanta minuts que Isidre Montserrat defensa amb compromís.
Ell, un home cis, va tenir clar des del principi que li calia nodrir-se de testimonis reals per construir el personatge. El procés de creació, per tant, va incloure entrevistes amb cinc persones trans i això va ser “un aliment brutal”, explica.
Aquestes converses li van permetre entendre què és viure com algú que en realitat no ets. Al monòleg, en Marc recorda quan tothom creia que era la Sílvia, quan era “l’adolescent que s’odiava, que no volia tenir pits, a qui no li agradava la seva veu…”, detalla Montserrat, que ho interpreta “amb la màxima sensibilitat i respecte”.
“Les persones trans que han vingut a veure l’obra el primer que han volgut fer ha sigut abraçar-me”, diu, “content i sorprès” per la bona acollida. A més, celebra que l’obra connecta amb gent molt diversa. “Hi ha persones que primer diuen coses com «jo, en aquests temes, no hi vull entrar» i després resulta que s’hi senten identificades”, afirma Montserrat. En aquest sentit, l’actor recorda que Ximpanzé també toca temes com l’assetjament escolar o la relació entre pares i fills, i que, en general, “remou consciències”.
Per què ‘Ximpanzé’?
Sobre el títol de l’obra, Ximpanzé, també hi ha molt a dir. El pare del protagonista és aficionat a l’astronomia i, quan el Marc era petit, li va explicar que l’astrònom Carl Sagan deia que els ximpanzés i els humans tenen en comú el 98% del seu ADN. Per tant, a les dues espècies només els separa un 2% de l’ADN, una xifra aparentment irrellevant que en realitat és un abisme.
El Marc, davant d’aquesta explicació, se sentia sempre com un ximpanzé, totalment incomprès i fora de lloc, mentre que ell només volia ser com la resta. Una sensació de la qual s’allibera quan descobreix i accepta la seva veritable identitat.
