Un centenar de voluntaris nous s’han incorporat a la Creu Roja del Baix Llobregat Nord arran de la pandèmia. Foto: Creu Roja
La crisi del coronavirus ha disparat les demandes a la Creu Roja del Baix Llobregat Nord. A les més de 420 famílies que necessitaven el suport de l’entitat abans de la pandèmia, s’hi han sumat unes 400 més que han vist empitjorar la seva situació en els últims dos mesos. “L’única dada positiva que tenim és que la solidaritat també s’ha multiplicat”, reconeix la referent tècnica de la Creu Roja a la zona, Griselda Sanahuja, que agraeix poder comptar amb un centenar de voluntaris nous.
Gràcies a aquesta allau solidària, l’entitat ha estat capaç d’entregar tant aliments com productes d’higiene i de farmàcia a set municipis, alhora que ha fet unes 1.600 trucades a gent gran i a altres col·lectius vulnerables davant la Covid-19. D’altra banda, fins ara, ha atès disset persones sense sostre al Centre Diürn de Martorell.
Si bé l’emergència sanitària ha afectat amb més força sectors de població com la tercera edat, Sanahuja afirma que les conseqüències econòmiques que se n’han derivat estan impactant “persones de tots els perfils”. “Hi ha molta gent que es va quedar sense feina al principi”, recorda Sanahuja, un fet que ha provocat que “persones que no tenien una situació de vulnerabilitat de base” hagin passat a necessitar ajuda. “Ha afectat tothom, a tots els nivells”, conclou la referent tècnica.
QUAN LA SITUACIÓ ET SUPERA
La Conxita i el Josep Alfons, un matrimoni olesà de 74 anys, no havien estat mai usuaris de la Creu Roja, fins que la pandèmia els va coincidir amb una filla i un net atrapats al Brasil –ara sembla que aviat podran tornar– i amb un membre de la família ingressat a l’hospital, que ja s’està recuperant. En aquest context, van començar a rebre el suport de l’entitat un cop per setmana, evitant així haver de sortir al carrer a fer la compra.
Rodríguez: “A la gent li costa molt i li sap greu haver de demanar ajuda a la Creu Roja”
Un dels voluntaris que els va atendre des del primer moment va ser Pol Rodríguez, un olesà especialitzat en l’àmbit del coaching i el lideratge personal. En parlar amb la Conxita, de seguida es va adonar que, més enllà d’ajuda material, necessitava suport emocional. De fet, ella mateixa admet que, malgrat ser “una persona molt alegre”, sentia que s’havia quedat “sense motius per a l’alegria”. “Em passava els dies plorant”, diu, ara ja més tranquil·la, després que les múltiples converses amb Rodríguez li hagin anat “meravellosament bé”. Amb l’inici del desconfinament, i seguint la recomanació del voluntari, la Conxita ja s’atreveix a passejar en la franja horària que li correspon i assegura que, a poc a poc, li van “marxant les ganes de plorar”.
El cas d’aquesta dona va fer que Rodríguez es plantegés posar en marxa un servei d’acompanyament emocional per a tots els usuaris de la Creu Roja. “Vam detectar que hi havia molta gent que se sentia sobrepassada per la situació”, explica, i posa l’accent en el “problema d’estigmatització” que pateixen els qui han de recórrer a la solidaritat. “A la gent li costa molt i li sap greu haver de demanar ajuda a la Creu Roja, perquè pensa que està adreçada a persones molt necessitades”, comenta Rodríguez. Per això vol fer costat a ciutadans com la Conxita, que es mostra “eternament agraïda” i confessa que, quan desapareguin les mesures de distanciament social, voldrà trobar-se amb ell i amb la resta de voluntaris “per fer-los una abraçada ben gran”.
