Martorell i Berichó van estretament lligats des de mitjans del segle passat. Cal Simó va ser l’empresa de referència de la zona nord del Baix Llobregat dedicada a la distribució de licors, vins i caves. Guillem, un dels néts de la quarta generació, ha impulsat la marca Berichó, amb dos nous productes: un vermut i un bitter.
Martorell ha vist com en plena Festa del Roser, la que recorda el passat vinícola, ha recuperat una marca molt identitària: Berichó. Quin ha estat el camí fins a tenir el producte al mercat?
Després de treballar durant una colla d’anys per a empreses alienes de distribució de vins i caves, el meu gran objectiu va ser dedicar-me a recuperar el que havia sigut antigament Cal Simó, el que s’havia fet a casa, però econòmicament era inviable imaginar-se una empresa com la que va convertir el meu avi Guillermo. Per tant, la missió era recuperar les marques que havíem tingut a casa a través de l’empresa de distribució.
Tres fets van marcar el desenllaç definitiu per posar al mercat Berichó: una fotografia d’un tranvia de l’època de Barcelona, una proposta empresarial i trobar la recepta de l’antic bitter.
Sí, exacte. Un dia un home se’m va apropar i em va ensenyar una fotografia d’un tranvia d’època de Barcelona amb un anunci d’un bitter Berichó que es feia a casa. Gràcies a la mare i a la tieta vam trobar la recepta de l’antic bitter i, finalment, l’empresa Bardinet, de Gelida, va ser capdal per desencallar definitivament el projecte i crear dos productes Berichó: bitter i vermut adaptats als nous temps. Recuperar Berichó és mantenir viu el llegat de l’avi Guillermo.
Cal Simó és originari de Barcelona fins que l’avi Guillermo aposta per ubicar-se a Martorell.
L’any 1929, l’avi decideix agafar el relleu del seu pare al capdavant del negoci dedicat a comercialitzar el vi a granel i veu com la infraestructura que disposava a Barcelona se li queda petita. Aleshores va veure que Martorell tenia dos factors per a créixer: disposava de vinya, podia comprar-la i era un poble molt ben comunicat i era clau per fer un pas endavant en el negoci.
El nom de la marca Berichó té una història humana al darrere.
Sí, i l’he descoberta fa poc temps i és molt curiosa. Quan encara eren a Barcelona, un dels treballadors de l’època era encarregat de magatzem i originari de Tarragona. Sempre s’adreçava al meu avi dient-li ‘per això, per això’… Aquella frase sonava com ‘perichó’ i el meu avi va decidir anar al registre i patentar la marca. Amb la sorpresa que allà va haver de canviar la primera lletra de la paraula.
Cal Simó va ser una empresa de referència arreu del país. Però una empresa que va posar Martorell al mapa, també.
Això és el que em diu la gent, sobretot molts dels qui van treballar-hi i que s’emocionen quan t’ho expliquen. A Cal Simó hi van arribar a treballar més de vuitanta persones, amb prop d’una vintena de camions que repartien els productes. L’avi va morir l’any 1989 i Cal Simó va tancar quatre anys més tard. Que encara es recordi l’avi i el negoci de casa m’omple d’orgull.
Per què en Guillermo Simó va ser un referent del món del vi arreu del país?
Principalment perquè va ser un pioner embotellant, per primer cop, el vi a granel i en diferents formats pensant en el seu consum, quan fins aleshores només es venia en garrafes. Va crear l’ampolla de 250cl que es va fer servir durant molts anys als principals hospitals de Catalunya. També va ser pioner en el disseny de les etiquetes de les ampolles de vi i que algun col·leccionista encara conserva.
El teu avi va apostar per exportar vi del Priorat quan era una comarca desconeguda per a la majoria del país.
Sí, a finals dels anys cinquanta va comprar un celler a Bellmunt del Priorat amb la intenció de transformar el vi a granel en un producte de més qualitat. El vi d’aquell celler tenia el nom d’Adfines, l’antiga nomenclatura de Martorell en l’època dels romans. En aquell moment, per anar al Priorat van titllar-lo de boig… [Somriu]. Veient què significa ara la DO Montsant i el seu entorn per al món del vi a Catalunya, es demostra el talent i la capacitat d’innovar que tenia l’avi.
Durant molts anys el vi de Cal Simó va ser el del Corte Inglés.
Sí, i també té una anècdota. L’aleshores director de compres del Corte Inglés va anar a trobar l’avi després de provar un vi rosat Berichó en un restaurant de l’autopista. Durant molts anys, aquell vi va ser el que es servia als restaurants del Corte Inglés.
