L’alcalde Xavier Fonollosa rep Línia Nord al seu despatx. Repassem l’actualitat no només de Martorell, sinó de la comarca i, en concret, de la que volen crear al nord del Baix Llobregat, el Montserratí. Fonollosa reivindica l’esperit de capital comarcal de Martorell i parla sobre altres reivindicacions, com ara l’estació intermodal o el quart cinturó. L’ampliació de l’hospital de Sant Joan de Déu i la importància de Seat completen una entrevista en profunditat.

Paral·lelament al procés independentista, el Montserratí n’ha començat un de propi per separar-se del Baix Llobregat. A l’estiu van crear una plataforma per treballar en aquest sentit, però des d’aleshores no s’ha fet cap acte destacat. En quin punt estem?
El primer que s’ha de fer és seure amb tots els municipis que han de formar aquesta comarca i veure si des dels ajuntaments hi ha possibilitats de presentar de manera unànime aquesta proposta al departament de Governació, que és qui té les competències al respecte.

Però no tenim Govern…
Per tant, no podem parlar-ne. En el moment que hi hagi conseller i un cert consens, cosa que no és fàcil, ho proposarem a la Generalitat. Aquesta, al seu torn, ho hauria de portar al Parlament. El Govern no és gaire amant de crear noves comarques, perquè això comporta tot un entramat administratiu diferent. Però creiem que hi tenim dret.

Per què?
Si a Martorell volem fer algun tràmit amb Hisenda, per exemple, hem d’anar a Sant Feliu de Llobregat, quan el més normal seria que aquí tinguéssim una delegació d’Hisenda. La realitat és la que és. Una realitat diferent del Baix Llobregat. Per això tenim hospital i jutjats.


No tenim res en contra de la comarca del Baix Llobregat. El que volem simplement és tenir una comarca amb una capitalitat que és Martorell, perquè això sí que està clar. Jo crec que això no ho discuteix ningú. Volem donar un servei de més proximitat a tots els ciutadans d’aquesta zona. Si també tenim delegació de la Seguretat Social a Martorell, cosa que només tenen les capitals de comarca, per què no podem tenir una delegació d’Hisenda i de les diferents agències governamentals per donar un millor servei als nostres ciutadans?

Oriol Junqueras va dir en una entrevista a Línia Nord el setembre passat que l’opinió dels ciutadans que viuen als pobles afectats és “molt rellevant”, i suposava que ningú volia crear una comarca en contra de l’opinió de la gent que hi viu…
És que, evidentment, al final tot acabaria amb una consulta ciutadana. Però abans de fer aquesta consulta s’hauria d’avançar des d’un punt de vista administratiu, parlamentari i governamental. Sigui com sigui, jo crec que això no va de colors polítics, sinó de municipis. Alguns alcaldes d’un mateix color polític podrien dir que sí, mentre que uns altres podrien dir que no… Però com es fa en democràcia, tot això al final ho acaben decidint els ciutadans.

Com creu que serien els resultats de la hipotètica consulta?
Per als ciutadans, crear una nova comarca només els reportaria avantatges. No hi ha cap desavantatge, per la qual cosa crec que la consulta ciutadana seria favorable. No és que tinguem cap ànim independentista comarcal, sinó que es tracta de reconèixer una realitat que, de facto, ja funciona així.

Josep Perpinyà, president del Consell Comarcal, considera que dividir “afebleix”. Què li respondria?
Tinc una excel·lent relació amb en Josep Perpinyà, i jo sóc vicepresident del Consell Comarcal. Ell sap que al Consell Comarcal parlem sempre de la zona nord, la zona centre i la zona Delta de la comarca. Evidentment ningú no vol mai que li marxi un tros, i ho entenem. Però repeteixo: no es va en contra de res ni de ningú, és senzillament reconèixer realitats que no són noves ni ens inventem.

Volen crear una comarca al nord i paral·lelament reclamen formar part de la zona tarifària de transport públic dels municipis més propers a Barcelona. Creu que els martorellencs pateixen un greuge comparatiu pel que fa al transport públic?
Sí, importantíssim. A Martorell tenim tres estacions incloses a la zona 3 i una altra a la 2. No conec cap altre municipi on passi això. Volem que mentre que no s’apliqui la T-Mobilitat –pagar per quilòmetre, que és més just– ens incloguin a la zona 1.

Com la històrica reclamació de Sant Andreu de la Barca…
Entenem perfectament la reivindicació de Sant Andreu de la Barca, però nosaltres també ens hi volem sumar. Qui hi té molt a dir aquí és el departament de Territori, però tampoc tenim conseller.

Però sí que hi ha ministre de Foment, que té les competències per acabar l’estació intermodal per unir Rodalies i els Ferrocarrils. Com que ara sembla que s’ha obert l’aixeta de les inversions a Catalunya, són optimistes?
Bé… Veiem que als altres els van resolent els temes, però a nosaltres no. Ho demanem des de fa 10 anys, i era una qüestió que ja estava projectada. Una cosa és reivindicar una inversió que l’Estat no ha previst, i una altra que demanis que es compleixi allò que sí que havia previst.

Senten un greuge comparatiu respecte de les ciutats que rebran inversions per soterrar les vies, com per exemple Sant Feliu?
No. Aquestes també són necessàries. El soterrament de les vies a Sant Feliu és una obra que clama al cel. Que es reclami el soterrament en casos així ho trobo lògic. És una de les inversions necessàries i imprescindibles per a tota la regió metropolitana. Estic molt content perquè finalment es faci. Jo no vull tenir una inversió que vagi en detriment d’un altre municipi.

Tornem a l’estació intermodal. Què s’ha fet malament?
En el seu moment, i és una opinió molt personal, es va fer molt malament, perquè la Generalitat i el govern de l’Estat van decidir que cadascú es pagaria les seves obres, de manera que aquelles que afectaven els Ferrocarrils de la Generalitat les pagaria el Govern, i les que afecten Adif les pagaria el ministeri de Foment. Resulta que la Generalitat va fer la seva part ja fa molts anys, mentre que Foment va fer, calculem, el 70% de la inversió. El 30% restant, els accessos a les andanes i la caixa de l’estació, no l’ha portat a terme.

Per què no s’ha acabat?
Perquè es va decidir que no se seguia. No entenem per què. La intermodalitat és molt important perquè multiplica itineraris. Si algú vol anar de plaça Catalunya a Olesa, podrà agafar la Renfe i canviar a Martorell als Ferrocarrils.

L’eterna història de les inversions a Catalunya…
Aquest país contribueix molt a les finances públiques de l’Estat com perquè no tingui després una reversió en forma d’inversions. Estem en una regió on sempre hem tingut molts dèficits d’inversions. Un exemple és el quart cinturó, la B-40. Fa 23 anys que es va projectar. És una via d’alta capacitat que unirà les principals comarques de la regió metropolitana sense passar per Barcelona. En aquest temps, a Madrid s’ha fet l’M-30, l’M-40 i l’M-50.

Quins beneficis aportarà el quart cinturó?
Falta el túnel d’Abrera i Viladecavalls, que fa anys que l’estan fent. Hi deuen tenir un senyor picant amb una maça i una escarpa [riu]. Quan s’obri, trigarem sis minuts a anar de Martorell a Terrassa, a través d’una via d’alta capacitat de 12 quilòmetres. Es facilitarà l’intercanvi de mercaderies i treballadores entre les dues comarques més fortes des d’un punt de vista econòmic, com són el Baix Llobregat Nord o Montserratí i el Vallès Occidental.

Inversions, intercanvis de mercaderies… Paraules que fan pensar en Seat, la joia de la corona de la indústria comarcal.
Quan es constipa Seat, mitja Catalunya pateix.

Van témer en algun moment que canviés la seu social per la situació política de l’octubre?
No. Però deixeu-me dir que, per fer honor a la veritat, no és bo per a Catalunya que les empreses se’n vagin o canviïn la seu social. Però de totes aquestes empreses que ho han fet, no n’hi ha cap que hagi traslladat cap centre de producció, una cosa que sí que seria preocupant.

Què en pensa de tot plegat?
És una situació complexa i confosa. Sóc dels que crec que hi ha hagut errors per part d’ambdues parts: de l’Estat i del Govern. I les conseqüències de tot plegat no han estat bones. Està tot en terreny molt bellugadís, i a tots ens agradaria poder trepitjar ferm.

De totes maneres, per a Seat seria difícil traslladar la fàbrica…
Exacte. A Martorell tenim la sort que la seva fàbrica és la més tecnològicament avançada d’Europa. L’any 2016 Martorell va ser el municipi amb el PIB per càpita més alt de Catalunya, i això és perquè Seat va bé. I això va molt bé a tothom. Fa 25 anys que la fàbrica és a Martorell, i com que Seat és el motor econòmic de la zona els hem proposat fer una commemoració.

Parlem de política comarcal. Acaben de renovar l’acord de govern al Consell Comarcal amb el PSC i Entesa després de la sortida d’ERC. Els republicans van prendre la decisió d’abandonar el govern comarcal “per coherència”, a causa de la complicitat dels socialistes amb l’aplicació del 155. Comparteixen des del PDeCAT la reflexió d’ERC?
Sempre hem primat molt més l’interès territorial que no pas un de polític concret. Per això, des de fa dos mandats, tenim un equip de govern del Consell Comarcal bastant ampli, on hi ha el PSC, el PDeCAT, ERC i Iniciativa i les seves confluències. Hem intentat que els temes polítics nacionals no afectessin el Consell Comarcal.

I què en pensa de la marxa d’ERC?
Jo puc dir que el PSC, almenys el grup comarcal socialista, no ha donat suport a l’aplicació de l’article 155. És més, va haver-hi una moció al Consell en la qual es rebutjava la seva aplicació i que el grup socialista va votar-hi a favor. Per a ells suposava una certa incomoditat, perquè tenien algú a dins que probablement no ho veia igual. Però hi van acabar votant a favor. Aquella era la condició perquè el PDeCAT pogués seguir al govern comarcal. ERC va prendre la decisió posteriorment, però en canvi no ha sortit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on també hi ha el PSC, a més d’altres llocs.

El nou acord de govern posa l’accent en la millora de la xarxa sanitària. Com s’està implementant el pla d’ampliació de l’Hospital de Sant Joan de Déu?
Ho tenim malauradament aturat. Necessitem un millor finançament per abordar les obres d’ampliació de l’hospital. Estan homologades tant l’ampliació com la millora del servei d’urgències. Això té un cost de 16 milions i escaig d’euros. La Fundació de l’Hospital es veu amb cor de poder-ho fer, sempre que tinguem el contracte d’activitat actualitzat. El projecte hi és i ho tenim tot, però des del departament ens diuen que el conveni l’ha de signar el conseller, i no en tenim. O sigui que, mentre no hi hagi Govern, no ho podrem engegar.

I què faran?
Li he enviat una carta a la ministra de Sanitat, dient-li que teníem pendent una ampliació de l’hospital que havíem de signar amb el conseller. I ens va respondre.

I què els ha dit?
Que quan tinguessin un forat ens donarien dia i hora. Això de Madrid queda molt lluny…

Seguint amb els serveis, vostè va ser el primer alcalde del PDeCAT que va començar els tràmits per reclamar el deute de les escoles bressol a la Generalitat. En cas que no prosperi la reclamació, es planteja anar a judici?
La Generalitat ens ha dit que la sentència no és ferma, i que quan sigui ferma, la solució que s’adopti per als ajuntaments que l’han denunciat s’adoptarà per a tots. Entenc que no haurem de recórrer a la via judicial, perquè ja està oberta.

Acabem. Els joves fa temps que reclamen més activitats a Martorell per a ells. Què els hi diu?
Que estem impulsant l’Espai Jove al Centre Cultural, a proposta dels mateixos joves. El setembre, si Déu vol, entrarà en funcionament.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram