L’alcalde Xavier Fonollosa rep Línia Nord deu mesos després de guanyar les eleccions i agafar el testimoni de l’exbatlle Salvador Esteve. Fonollosa defensa el llegat d’Esteve i assegura que el seu projecte té “una part de continuïtat” –aspecte que li retreuen des de l’oposició–, però també una altra “d’evolució i de progrés”. Parlem de la importància estratègica de Seat a la ciutat i acabem abordant l’agenda nacional. Fonollosa considera que cal “més temps” per poder eixamplar la base independentista de cara a un hipotètic referèndum.
Durant la darrera entrevista a Línia Nord, just abans de les eleccions municipals, vostè va prometre “transformar per millorar” la ciutat. Gairebé un any després, en quin sentit s’ha transformat Martorell?
“Transformar per millorar” no és un objectiu a curt termini: és una màxima. He estat vuit anys regidor amb responsabilitats i no hi ha cap poble a la comarca que en tan poc temps s’hagi transformat tant com ho ha fet Martorell. I puc fer el catàleg.
Endavant.
La conversió de cinc quilòmetres de l’antiga N-II en un passeig urbà, la millora de totes les places ubicades al barri de Buenos Aires, la construcció del Centre Integral d’Esports Salut, les instal·lacions esportives del Torrent de Llops… Tot això ho hem fet en els darrers anys i, en l’últim, hem posat les bases per continuar transformant la ciutat.
Com?
Farem tot un seguit d’actuacions prioritàries a la via pública, com ara a l’avinguda de Montserrat, que l’hem de recuperar com a passeig, i a molts altres carrers que hem de reurbanitzar.
En aquella entrevista també va proposar “continuïtat” amb la manera de fer de l’exalcalde Salvador Esteve. És curiós, perquè aquesta és la principal crítica que li fa l’oposició.
Em poden fer la crítica que vulguin, però vull recordar que vam guanyar les eleccions municipals per vuitena vegada consecutiva. La tasca de l’exalcalde Esteve ha estat impecable i ara nosaltres tenim una part de continuïtat, una d’evolució i una altra de progrés. Els que ens han de dir si estem encertats o no són els ciutadans, no els partits de l’oposició. I com que tenim la confiança majoritària dels veïns de Martorell, farem allò que vam prometre a les eleccions: transformar la ciutat per millorar-la.
Una altra de les crítiques de l’oposició és la suposada manca de transparència del govern municipal, especialment pel que fa a l’elaboració dels pressupostos. Què hi té a dir?
Digui’m un govern municipal al qual l’oposició no l’acusi d’això.
…
És un recurs tan esgotat que cau per si mateix. Si vostè entra a la nostra pàgina web veurà que hi ha el portal de la transparència, amb tots i cadascun dels punts que exigeix la llei. Tota la informació municipal és pública.
Parlant de l’oposició, ara ja ningú recorda que el seu actual soci de govern, ERC, va estar a punt de pactar-hi.
Això ho deu dir l’oposició.
Els republicans van considerar l’opció de pactar amb les esquerres.
Van signar un acord amb nosaltres només, que és amb qui governen. Ara bé, que hi havia tres partits que, amb l’ajuda d’ERC, volien desbancar aquell que havia guanyat les eleccions de manera clara i en tots els col·legis electorals de la ciutat, sí, però no van reeixir. ERC va atendre tothom, com és normal, però va optar per allò que s’avenia més amb el seu programa electoral, el qual és molt similar al nostre.
Com descriu la seva relació amb la formació republicana?
És una relació bona i fructífera.
El seu acord amb ERC, el Pacte de Progrés, establia com un dels principals objectius la lluita contra la desocupació. Però en els últims nou mesos la taxa d’atur ha pujat tres punts i és de les més altes de la comarca.
L’atur, malauradament, no depèn de l’administració local. El que sí que podem fer és incentivar l’establiment d’empreses a la ciutat perquè generin ocupació. Tenim un teixit industrial i econòmic molt potent, però en moments de crisi patim més. Però quan es genera ocupació se’n crea molta més a Martorell que a cap altre municipi del Baix. Aquesta és una dada que no recull l’Observatori comarcal i ho hauria de fer. A més, som el poble amb més llocs de treball per càpita. Això ho voldrien tots els ajuntaments i nosaltres ho tenim.
És una dada positiva, efectivament, com també ho són els 3.300 milions d’euros d’inversió que Volkswagen ja ha confirmat a Seat. De ben segur que això pot ser un revulsiu per generar feina.
Segur. És un algoritme senzill: generar activitat econòmica és igual a generar ocupació. La gent treballa a les empreses, majoritàriament. Per tant, hem d’incentivar la generació d’activitat econòmica aquí i a la Xina popular, com diria aquell.
Com és la seva relació i la de l’Ajuntament amb Seat?
Excel·lent. Sempre hi ha hagut una gran relació i ara s’estreny perquè el nou president és italià –Luca de Meo–. Fins ara els presidents de l’empresa eren nòrdics, però ara és llatí. Les condicions d’Espanya i d’Itàlia són semblants i ell està més al corrent de la situació social.
La inversió de Volkswagen és per als pròxims cinc anys. Quines són les perspectives més enllà d’aquest termini?
Martorell és la capital de l’automoció, un sector que mou l’economia de la zona i de mitja Catalunya. De moment, les perspectives que tenim són bones, tot i que estem en crisi.
De fet, el conseller d’Empresa, Jordi Baiget, va assegurar durant la seva darrera visita a la ciutat que Martorell “està esdevenint el gran pol de l’automoció del sud d’Europa”.
És cert. No hi ha cap municipi o cap zona que tingui una representació tan gran d’una empresa. Seat és l’única fàbrica de l’Estat que fa tot el procés sencer: des del disseny del cotxe fins a la producció final. I, a més, Seat és la fàbrica més gran i més moderna de l’Estat espanyol i una de les més importants de tot el grup Volkswagen. Que segueixin invertint a Seat és molt positiu i, de fet, el conseller Baiget va venir a l’acte de llançament d’una nova inversió a l’empresa: el nou centre de rehabilitació per als treballadors. Si Seat va bé, l’economia de la zona anirà bé.
Creu que hi ha una excessiva dependència de Seat?
No és una dependència, és una realitat. Seat és un motor econòmic, ja que darrere seu hi ha tota la indústria auxiliar, de components i serveis.
Certament, la indústria és un actiu de la ciutat. Fa poc es coneixia que el 75% dels veïns viuen a Martorell per motius laborals, però que només el 12% tenen estudis universitaris, quan la mitjana catalana és del 19%. El preocupa aquesta dada?
Com a alcalde m’agradaria que hi hagués un índex més alt d’estudis universitaris, perquè això vol dir coneixement, cultura i un nivell de cohesió social probablement més alt, tot i que el nostre ja és important. Martorell és un poble de treballadors, no som Sant Cugat ni Matadepera. Som un poble industrial i tenim la gent que tenim.
El que sí que el preocupa són els “dèficits” de l’Hospital de Sant Joan de Déu. A principis de mes va transmetre el seu neguit a diputats de Junts pel Sí (JxSí). Va obtenir algun compromís?
Que des del grup parlamentari de JxSí treballaran perquè des de la conselleria de Salut hi hagi una resposta positiva a les nostres demandes.
Quines són exactament?
Reduir les llistes d’espera, tot i que estem fent esforços importants en aquest sentit i, de fet, les hem reduïdes. Però tota l’activitat de més no ve finançada pel Servei Català de la Salut i això és un dèficit que nota l’hospital. Hi ha altres centres sanitaris on passen coses similars, però volem que es reconegui la realitat d’un hospital de referència per a més de 160.000 habitants.
L’hospital és un dels pilars del Baix Llobregat Nord. En anteriors entrevistes, ha vist amb bons ulls la creació d’una nova comarca autònoma al nord de l’actual. S’ha fet alguna cosa al respecte darrerament?
En l’anterior mandat vam demanar que la Llei de governs locals recollís la possibilitat de reconèixer una nova comarca, que seria el Baix Llobregat Nord o Montserratí i que abraçaria la zona nord de l’actual i alguna part de l’Anoia. Però aquesta llei ha quedat aturada. Estem esperant perquè es tramiti de nou.
I aleshores?
Des de Martorell capitanejarem aquesta reivindicació, perquè entenem que el Baix Llobregat és un pèl artificial perquè només ens uneix una autovia i un riu. La nostra realitat no té res a veure ni amb la zona centre ni amb la zona del Delta.
Parlem ara de l’agenda nacional. L’expresident Mas va reconèixer fa poc que cal aglutinar més persones a favor de la independència perquè “no són suficients” ara per ara.
El que defensem és que la sobirania nacional recau en el poble de Catalunya. Volem el referèndum i, de fet, les dues opcions sobiranistes al Congrés diuen que donaran suport a aquelles forces que ens assegurin una consulta. El que diu el president Mas és que cal eixamplar la massa social que estaria d’acord amb la llibertat nacional de Catalunya, un país molt plural i divers, per si s’acaba celebrant el referèndum.
Què es pot fer a zones com el Baix Llobregat Nord per contribuir-hi, tenint en compte les seves especificitats socials?
He de dir que no crec massa en fer un discurs diferent depenent de la zona on estàs. La força de l’argument és molt gran: tenim dret els catalans a triar el nostre futur polític? Això és igual i serveix tant per al Baix Llobregat Nord com per a Osona o la Garrotxa, per posar alguns exemples.
Li preguntava perquè les dinàmiques són diferents a cada comarca.
No dic que no hi hagi alguns punts estratègics diferents, però el missatge ha de ser igual. No en pots tenir un de diferent a la Vall d’Aran o al Delta de l’Ebre. Ha de ser exactament el mateix perquè els arguments són sòlids. Només volem que la nostra gent visqui millor. Això és tot.
Vostè és independentista?
A mi no m’agrada aquest terme com a tal. Jo sóc sobiranista, perquè crec que els catalans tenim dret a triar el nostre futur. I considero que el millor per al nostre país és que ens deixin fer a nosaltres sols. Que això vol dir anar cap a un estat propi? Doncs endavant. Però cal explicar-ho amb molta pedagogia i amb més temps, perquè això no es farà d’aquí a un quart d’hora.
Creu que potser es vol anar massa de pressa?
Si ens donem una mica més de temps, potser aconseguirem un ampli consens. No ha de ser una cosa obsessiva: ha d’entrar de manera natural. De vegades potser hem volgut marcar ritmes que poden generar confusió entre la gent. No ens hem d’atabalar i hem de tenir un pas ferm. I jo dic que els catalans serem allò que majoritàriament vulguem ser, independentment del que passi fora d’aquí.
L’alcalde Xavier Fonollosa rep Línia Nord deu mesos després de guanyar les eleccions i agafar el testimoni de l’exbatlle Salvador Esteve. Fonollosa defensa el llegat d’Esteve i assegura que el seu projecte té “una part de continuïtat” –aspecte que li retreuen des de l’oposició–, però també una altra “d’evolució i de progrés”. Parlem de la importància estratègica de Seat a la ciutat i acabem abordant l’agenda nacional. Fonollosa considera que cal “més temps” per poder eixamplar la base independentista de cara a un hipotètic referèndum.
