“No tenim res a veure amb els pobles del Baix Llobregat Sud”. Amb aquesta declaració d’intencions va resumir l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, la voluntat de vuit municipis del Baix Nord i del Bages de caminar cap a la creació d’una nova comarca, el Montserratí, una reivindicació històrica que ara ha agafat volada amb la presentació a principis de mes de la plataforma ‘El Montserratí és comarca’ a l’Enrajolada de Martorell.
L’acte també va comptar amb la presència dels alcaldes de Collbató, Miquel Solà; Castellví, Joan Carles Almirall, i l’alcaldessa de Sant Esteve, Carme Rallo, així com de regidors i personalitats dels municipis implicats. En total, són vuit les localitats que han impulsat la iniciativa –Abrera, El Bruc, Castellví, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa i Sant Esteve–, tot i que la voluntat de la plataforma és aglutinar-ne sis més: Castellbell i el Vilar, Castellgalí, Castellolí, Marganell, Monistrol de Montserrat i Sant Vicenç de Castellet. Tots amb el denominador comú de descansar als peus de Montserrat.
“Tenim un paisatge compartit, una identitat territorial i cultura pròpia, una composició demogràfica similar i uns forts vincles econòmics i socials entre nosaltres”, va explicar durant l’acte de presentació el geògraf i escriptor Joan Soler. La nova comarca, que seria la 43a de Catalunya, aglutinaria més de 150.000 habitants en 177 quilòmetres quadrats de superfície.
Ara, la voluntat dels membres de la plataforma és obrir un debat al respecte i aconseguir sumar al projecte els sis municipis esmentats amb anterioritat.
De moment, ‘El Montserratí és comarca’ ha anunciat que ja ha tingut els primers contactes amb el departament de Governació i que vol impulsar els tràmits per redactar un informe que reculli els greuges i oportunitats de la futurible comarca.
“HEM DE CAMINAR JUNTS”
La represa d’aquest procés d’independència a escala comarcal ja té resposta des del Consell Comarcal. En una conversa amb Línia Nord, el seu president i alcalde de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, declara que “respecta” la voluntat de la nova plataforma, però que ara “cal analitzar” si aquesta demanda “obeeix a una realitat ferma”.
A més, Perpinyà rebat la idea que sostenen els partidaris del Montserratí, els quals consideren que l’únic que uneix el Baix Nord amb la resta de la comarca és un riu i una autovia. “Ens uneixen moltes més coses”, sosté, al mateix temps que valora el potencial industrial del nord de la comarca, personalitzat en la zona de Martorell. “Tot això forma part del Baix Llobregat”, afegeix. “Hem de caminar junts, perquè dividir afebleix”, afirma. Amb tot, Perpinyà es mostra obert al diàleg.
I què en pensen de tot plegat els habitants del Baix Nord? A la presentació de la plataforma, el periodista martorellenc Eduard Pujol i l’escriptora sesrovirenca Núria Pradas van llegir un manifest en el qual posaven en boca de “la gent del territori” la voluntat d’aconseguir “una nova ordenació territorial que sigui més propera, funcional, sostenible i representativa”. “Som perifèries amb una dinàmica pròpia que veiem com les nostres capitals comarcals no resolen i sovint dificulten el nostre batec diari amb infraestructures que no s’adapten al nostre dia a dia”, expressa el manifest.
Sigui com sigui, qualsevol canvi en l’ordenament territorial ha de comptar amb el vistiplau de la Generalitat i ratificar-se en un referèndum a les localitats afectades. Per altra banda, falta resoldre la qüestió de quina seria la capital, tot i que, a priori, Martorell és la millor posicionada.
