Un moment de les Marxes per la Llibertat que van passar pel Montserratí. Foto: Assemblea Nacional Catalana

Durant mesos, l’ombra d’una probable sentència dura per als presos polítics catalans ha estat present a cada tertúlia de televisió i ràdio, a cada titular de premsa, a cada conversa de bar. Tot i això, els gairebé 100 anys de presó que han caigut als líders independentistes que van fer possible l’1-O han estat un gerro d’aigua freda per a la societat catalana.

Al Montserratí, això s’ha materialitzat en diverses mobilitzacions i protestes. Les primeres reaccions van arribar el mateix 14 d’octubre, el dia que es va conèixer la decisió del Tribunal Suprem. Cap a les vuit del vespre, centenars de veïns i veïnes es van concentrar davant dels ajuntaments dels seus municipis, però també a places i altres equipaments municipals. Destaca l’acte de la plaça de l’Ajuntament de Martorell, que va aplegar unes 500 persones.

Una de les poblacions que més s’ha mobilitzat per mostrar el seu rebuig a la sentència ha estat Esparreguera. També el dia 14, més de 300 persones van tallar la circulació a l’autovia A-2 en els dos sentits de la marxa, a l’altura del municipi. Aquesta acció es va repetir també dimarts i dimecres.

MARXES PER LA LLIBERTAT
Si bé durant aquests dies s’han produït talls arreu del territori que han tingut el seu impacte en el trànsit, les accions que més han paralitzat les carreteres catalanes han sigut, sens dubte, les Marxes per la Llibertat. Dimecres 16 van sortir cinc marxes provinents de Girona, Berga, Vic, Tàrrega i Tarragona, amb l’objectiu de confluir a Barcelona el 18 d’octubre, coincidint amb la vaga general.

Dues d’aquestes columnes –les de Tàrrega i Tarragona– van arribar a Martorell el dia 17 a la tarda. Molts martorellencs van sortir al carrer per animar i aplaudir els milers de participants, que van passar per punts tan cèntrics com la rambla de les Bòbiles. Després, els caminants es van dirigir a Ca n’Oliveres, on els va rebre un cartell de benvinguda i un gran assortit d’entrepans, fruita i begudes, a càrrec de l’ANC del Baix Llobregat. A més, també van assistir a la nau l’exportaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, i el pare d’Oriol Junqueras, Artur Junqueras.

L’endemà, martorellencs i altres habitants del Montserratí es van sumar als caminants vinguts d’arreu, que van fer nit a Ca n’Oliveres. A les 7 del matí, amb els tractors al capdavant, tots plegats van engegar la marxa que els va portar per l’N-2, l’A-2, la B-23 i l’avinguda Diagonal per acabar arribant al centre de Barcelona a les tres de la tarda. La jornada va transcórrer amb calma i, tot i que a Sant Andreu de la Barca hi va haver una quinzena de persones amb banderes espanyoles, no es va produir cap enfrontament.

Després de vuit hores caminant i amb més de 30 km a l’esquena, els participants de les marxes encara van tenir forces per prendre part a la manifestació convocada als Jardinets de Gràcia. Potser hi ha qui es pregunta per què no van anar directament a Barcelona en tren, per exemple. La Clara, una martorellenca que hi va anar a peu, ho té clar: “La millor manera de donar suport als presos polítics és sumar-se a projectes tan macos com aquest”. La Núria, una altra assistent, creu que “per mostrar el desacord amb la sentència, hem de sortir al carrer”.

Diversitat de reaccions dels ajuntaments a la sentència

Les respostes dels ajuntaments del Montserratí a la sentència del Procés han sigut diverses. Algunes no es van fer esperar i, d’altres, encara no han arribat.

A Martorell, l’alcalde Xavier Fonollosa va lamentar la decisió del Suprem i va assegurar al web municipal que la sentència és “desmesurada i desproporcionada”. El batlle de Castellví, Adrià Camino, també va mostrar el seu rebuig i va dir a Twitter que és moment de “ser forts”. Per la seva banda, l’alcalde d’Olesa, Miquel Riera, també va rebutjar la sentència via Twitter i va demanar un referèndum i “llibertat”. A Collbató, l’alcalde Miquel Solà va expressar la seva “pena, ràbia i indignació” a la mateixa xarxa social, i va fer un pas més enllà: va suspendre l’activitat institucional i va convocar un ple d’urgència per rebutjar la sentència.

A Esparreguera, l’equip de govern va emetre un comunicat demanant diàleg i recordant que es tracta d’un conflicte polític. El mateix va fer el govern d’Abrera, que també va demanar que les mobilitzacions fossin pacífiques. Ni els equips de govern ni els alcaldes de Sant Andreu i Sant Esteve s’han pronunciat al respecte.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram