Dones de totes les edats aprenen defensa personal a Martorell. Foto: Kahuna Street Defense

La meitat de les dones catalanes admeten tenir por de caminar soles pel carrer a la nit, segons l’enquesta Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió del 2018. El motiu? Temen patir una agressió sexual.

Preocupat per aquesta situació, ja l’any 2016, l’instructor de defensa personal Carlos Pascual va decidir engegar un projecte adreçat exclusivament a dones al gimnàs Paradís de Martorell. Segons Pascual, la defensa personal femenina no només facilita a les alumnes “recursos eficaços per fer front a les situacions de perill”, sinó que també ajuda a guanyar “fortalesa mental, seguretat, autoconfiança i autoestima”. Aquests beneficis són tan importants com l’agilitat física, perquè “en cas d’agressió, hi ha una manca de reacció causada per la por i el cos acostuma a paralitzar-se”, afirma Pascual.

Precisament això li va passar a la Sandra, una alumna de 40 anys que, ara fa una dècada, va sentir que un home l’agafava per darrere mentre caminava pel carrer. “Em vaig quedar bloquejada, no vaig saber què fer”, explica, i aclareix que no va passar res més perquè, en veure gent, l’agressor va fugir. Arran d’aquesta experiència, la Sandra va començar a tenir cada cop més por, un sentiment que va marxar gràcies a les sessions d’autodefensa, que van millorar la seva capacitat de reacció.

Sobre aquest últim aspecte en sap molt la Vicenta, que amb 69 anys és l’alumna més veterana i demostra que l’edat és només una xifra. Un dia, al metro, un lladre va intentar obrir-li la bossa i ella va aplicar ràpidament els coneixements adquirits a classe: “Em vaig girar i li vaig clavar una clatellada”. Això, diu, “no és un triomf” per a ella, però se sent satisfeta d’haver-se pogut protegir.

La protecció és, de fet, el que busquen dones com la Belén (48 anys), que treballa al metro de Barcelona. En nombroses ocasions al llarg de la seva vida laboral s’ha vist sola a la nit havent de tancar estacions tan grans com la de plaça Espanya. És per això que va voler “aprendre a esquivar un cop” i defensar-se quan calgués. Tot i que, com diu l’Àngels (53 anys), que assisteix a les classes amb la seva filla Carlota (16 anys), “tant de bo no calgués, tant de bo fos només un hobby”. I totes hi estan completament d’acord.

EL CAS D’UNA SUPERVIVENT
“Vaig patir maltractament físic i psíquic per part de la meva parella durant vuit anys”. És el testimoni de la Vanesa, una dona de 44 anys que, en fa 20, va sobreviure a la violència masclista. En recordar aquell temps, assegura que, més enllà dels cops, la pitjor part era el control psicològic al qual estava sotmesa, que la feia sentir anul·lada. Per a ella, la por i el bloqueig es van convertir en sensacions constants, en companys de camí. Però això va canviar quan va descobrir les classes de defensa personal femenina.

Les primeres sessions, reconeix, van ser dures. Quan simulaven agressions o practicaven una tècnica, es quedava paralitzada, “tancava els ulls i esperava el cop”. “Qualsevol gest, qualsevol cop, em feia reviure el passat”, lamenta. En casos com aquest és clau la bona feina de Francis Herrera, un alumne i amic de Pascual i peça molt important del projecte, perquè els ajuda molt simulant ser un agressor a les classes.

I és que, amb paciència i constància, la Vanesa va aconseguir superar aquesta barrera. Tot i que admet que no ha estat un camí fàcil, afirma orgullosa que ara se sent “totalment desbloquejada i amb l’autoestima pels núvols”. És per això que recomana fer defensa personal a totes les dones, especialment a les que han estat o són maltractades. A elles, a més, els vol enviar un missatge clar: “Es pot sortir de la violència masclista”.

ANAR A L’ARREL DEL PROBLEMA
Si bé la defensa personal femenina és una eina eficaç perquè les dones combatin la seva por, alumnes i professor saben que aquesta no pot ser la solució definitiva.

Cal tenir en compte que el que posa en perill les dones és el masclisme que impregna la societat i que es tradueix en violència, agressions i abusos. Per tant, ha de ser el masclisme l’enemic a batre. Com? La Vanesa ho té clar: educació i legislació. Aquests són els dos aspectes que cal reforçar per anar a la veritable arrel del problema, per tal que, algun dia, ja no hagi de fer defensa personal per por, sinó per diversió i superació, i per passar una bona estona amb unes companyes que, de fet, ja considera que són la seva “segona família”.