Personal de la residència Anoia de Martorell. Foto: Facebook

El coronavirus s’ha acarnissat amb les residències d’avis catalanes: des que va començar la pandèmia, han mort 909 usuaris d’aquests centres que havien donat positiu, segons les dades que va fer públiques ahir la Generalitat. En el cas del Montserratí, la Covid-19 ha deixat, com a mínim, una trentena de morts als geriàtrics, tot i que els ajuntaments i les residències recorden que no es pot conèixer la dada real perquè no es fan tests a tots els interns.

El centre més castigat pel virus a la zona ha estat, amb diferència, la residència Santa Oliva d’Olesa de Montserrat. Dels divuit usuaris amb coronavirus que van haver d’ingressar als hospitals martorellencs Sant Joan de Déu i Sagrat Cor, quinze han perdut la vida. A més, en les darreres setmanes, han mort cinc avis més dins de la residència, però en cap cas s’ha pogut saber si la causa de la defunció era la Covid-19. Aquesta incertesa no és excepcional de Santa Oliva, sinó que s’ha estès a la majoria dels geriàtrics de l’entorn, que viuen amb molta preocupació l’evolució de l’epidèmia.

“Això és un malson, és molt desconcertant”, admet la directora de la residència Anoia de Martorell, Isabel Alba. En els últims dies, han mort set dels 54 usuaris d’aquest centre, però només a tres se’ls havia fet la prova del coronavirus i tots tres havien donat positiu. Ara per ara, hi ha quatre interns més que estan intentant superar aquesta malaltia que ha afectat també membres del personal, inclosa la mateixa directora, que està confinada a casa. “Aquests dies hem arribat a tenir tretze treballadors de baixa, alguns amb coronavirus”, explica, i és que la manca de material de protecció els ha passat factura. “Ha costat molt que ens arribés el poc material que tenim ara, l’hem anat rebent amb comptagotes”, diu la gerent del centre, Ana Verdú. De fet, al principi, fins i tot es van haver de fer “bates amb bosses d’escombraries”, reconeix Alba.

Després de 19 dies ingressada, una usuària de Santa Oliva ha superat el virus

L’IMPACTE PSICOLÒGIC
A més de l’afectació en la salut física dels usuaris, la pandèmia també els està comportant conseqüències psicològiques. La por a morir (i, sobretot, a fer-ho sols), la tristor per la mort d’altres companys i, en alguns casos, la dificultat per entendre la situació són aspectes que causen estralls en la salut mental dels interns. Si a això se li suma que fa més de tres setmanes que no poden rebre visites, “s’acabaran morint de pena”, lamenta Alba. Per aquest motiu, a la majoria de centres s’ofereix als avis la possibilitat de fer videotrucades amb les seves famílies, que també estan molt angoixades i agraeixen aquesta opció. A la residència Anoia tenen una persona dedicada exclusivament a això i, tal com assegura Verdú, “el personal en general està fent autèntics miracles, mantenint els ànims i el somriure”.

UN BRI D’ESPERANÇA
Enmig de la tempesta, també hi ha motius per a l’esperança. Al Montserratí, qui ha simbolitzat aquesta idea ha estat una interna de 79 anys de la residència Santa Oliva que, després de dinou dies ingressada en estat greu, ha aconseguit superar el coronavirus i ha tornat amb els seus companys entre els aplaudiments del personal.

També encoratgen a pensar positivament casos com els de les residències Can Comelles d’Esparreguera o Vitalia de Sant Andreu de la Barca, on la Covid-19 no ha estat capaç d’entrar. La directora del centre santandreuenc, Guadalupe González, creu que la clau d’aquest èxit radica “en el fet d’haver tancat la residència el 10 de març i haver demanat als usuaris del centre de dia que es quedessin a casa”.

Però no es van aturar aquí: a mesura que van veure com la pandèmia anava avançant, van decidir “separar els 206 interns en diferents sectors i, a cada sector, posar-hi un personal de referència”, explica González. D’aquesta manera, afegeix, “en cas que algú presenti símptomes, és molt més fàcil detectar qui hi ha estat en contacte i, així, aïllar les persones que calgui”. D’altra banda, cada dia es pren la temperatura dels treballadors abans que entrin a l’edifici i es fa una desinfecció a fons de tot l’equipament, de tres plantes, dos cops per setmana.

Tot plegat, són mesures estrictes i ambicioses que, de moment, han donat els resultats esperats i que González veu amb una gran satisfacció, però sense deixar de “resar i tocar fusta cada dia”, confessa la directora.