Andrés Joya, tècnic del CB Martorell, i el seu fill Joel Joya, jugador, a l’All Star de la Super Copa, a Cerdanyola. Foto: Toni Delgado
Hi ha converses que ens canvien la vida. Andrés Joya (Badalona, 1969) estava encantat amb el projecte que li estaven oferint Jordi Martínez i Andreu Cardós. Si l’acceptava, seria l’entrenador d’un CB Martorell que es construiria gairebé des de zero i amb joves competitius amb present i futur. “Independentment de si acabes dirigint l’equip o no, estem interessats a poder incorporar el teu fill Joel. Creiem que és un jugador que pot créixer molt aquí”, van afegir els interlocutors.
Andrés Joya sempre havia tingut molt clar que no entrenaria mai el seu fill, més enllà de fer-ho a l’estiu. A les banquetes sí que havien coincidit, amb ell com a primer tècnic, i el Joel, com a ajudant. “Si fitxo pel club, he de rumiar la vostra proposta”, els va avançar el tècnic badaloní.
Pare i fill ho van parlar a casa, amb la família, i també ho van fer amb un bon amic i assessor, David Navarro, exjugador esparreguerí de la Lliga ACB i que ara és representant de jugadors. Navarro els va aconsellar que era un context ideal per als dos si eren capaços de separar la part personal i l’esportiva.
I és el que han intentat fer des del principi. Ara, la situació ja és menys estranya que als primers entrenaments. “Abans em costava més canviar el xip i veure’l com a entrenador a la pista, i, a fora, com a pare. Ah, per cert, quan vaig saber que ell dirigiria el CB Martorell i que jo tenia opcions d’anar-hi, volia que m’entrenés el pare. Crec que ell no sap que jo n’estava tan segur. M’imagino la cara que posarà quan llegeixi aquest reportatge”, confessa, entre riures, Joel Joya (Esparreguera, 2005).
“Abans em costava més canviar el xip i veure’l com a entrenador a la pista”, exposa el fill
Serà una sorpresa per a l’Andrés perquè he parlat amb els dos per separat, i els he fet la foto a l’All Star 2025 de la Super Copa. A Cerdanyola, en aquest cas, han estat rivals. L’equip blau del Joel ha guanyat per 139-128 el vermell de l’Andrés. “Ha estat un dia sense estrès. És impagable compartir passió amb el teu fill”, celebra el pare. “És una experiència inoblidable i viure-la amb ell encara l’ha fet més especial”, intervé el fill, que entrena l’infantil de primer any del Bàsquet Manyanet Molins.
Andrés Joya és un llibre obert i una persona molt sincera. “La veritat és que portem força bé la situació. En Joel no entén que a vegades el colli més del compte, segurament més que a un altre. I també és possible que algun cop prengui decisions que el beneficiïn, pel mateix motiu, per ser fill meu. Si ha jugat malament, potser reforço l’esbroncada a casa, i no és l’ideal… Per molt que m’hi esforci, és gairebé impossible oblidar-me que el Joel és fill meu”, reconeix.
Molta exigència
El Joel coneix altres casos de pares entrenadors que entrenen els fills, i és conscient que “s’ha d’anar amb compte perquè hi pot haver un excés de confiança perjudicial”. “M’exigeix més que als altres i també m’ho recompensa. A un entrenador sempre li has de demostrar per què jugues, i si és el teu pare, ho has de fer el doble. És un bon any per als dos”, comenta.
Ho asseguren tots dos protagonistes i ho corroboren els números. El CB Martorell és, amb 21 anys de mitjana, l’equip més inexpert de la Super Copa, i un dels més nous, perquè només hi continuen Xavier Ortiz i Guillem Corral. Gerard Bascuñana i Andrés Hernangómez hi han aterrat procedents de l’equip B. Segons l’Andrés, van marcar-se com a objectiu, “i amb una mica d’incertesa”, la salvació.
“Per molt que m’hi esforci, és impossible oblidar-me que és el meu fill”, diu el pare
A l’hora de la veritat, però, l’equip va tancar la primera volta amb un balanç molt per sobre de les expectatives: amb nou victòries i quatre derrotes, empatat amb el segon, el CBU Lloret, i a només un triomf del líder, el CB Cornellà. En la segona volta, el CB Martorell ha sumat dues victòries.
“Són nanos molt treballadors i amb poc ego que busquen créixer constantment i a qui se’ls dissenya un projecte individual per fer-ho. La intenció és pujar a la Tercera FEB, l’antiga EBA, ni massa de pressa ni massa tard. Potser en els pròxims tres anys”, desenvolupa l’exentrenador de CB Sant Andreu, CB Esparreguera, Bàsquet Manyanet Molins i Nou Bàsquet Olesa.
A Olesa, el curs passat, Andrés Joya va viure una situació inèdita: no va acabar el curs. A vegades es pregunta si era l’entrenador idoni per a aquell projecte, amb una mitjana de 33 anys i que venia d’encadenar dos ascensos, a Copa Catalunya i a Super Copa. “Jo pensava que el grup necessitava un canvi generacional una mica més profund del que creia la directiva, que se sentia en deute amb els jugadors. Em penedeixo d’haver evitat massa el conflicte, amb diàleg i sense violència, amb els jugadors, perquè moltes vegades és molt enriquidor quan hi ha dues posicions oposades”, comparteix.
Joel Joya durant el partit de l’All Star. Foto: Toni Delgado
La passió
“Veig la passió i el temps amb què es prepara les coses i les ganes que té que cada jugador creixi, i això ens ha transmès a la pista. Malgrat que som un equip amb poca experiència, de seguida hem estat intensos i competitius. Crec que un projecte perfecte per a ell”, assegura en Joel. El fill confessa que tenen caràcters diferents: “A vegades li dic ‘respira una mica i mira-t’ho des d’una altra perspectiva’. S’hi deixa l’ànima pel bé del grup”.
És el moment que el pare retrati el fill. “En Joel és un jugador que crida l’atenció perquè fa quasi dos metres i és versàtil. Pot jugar de base, escorta, aler i aler pivot, i aquest curs, per les baixes del principi, també ho ha fet de pivot. Té una bona mecànica de tir i tècnicament és molt bo, pot penetrar… Si vol millorar, ha de ser més dur i intens, i fer un pas endavant en defensa”, l’analitza Andrés Joya.
Al Joel, que va començar a l’escoleta del CB Esparreguera i va passar per les sàvies mans de Francesc Castellví, li agradaria ser un jugador exterior més complet. Hi està treballant. “Malgrat que hi ha hagut partits, i fins i tot temporades, que ho he fet bé, mai he estat un gran defensor. I ho he de millorar”, exposa.
“Un somni meravellós”
“A casa sempre hem sigut de la Penya i poder jugar allà cinc anys, i veure els jugadors del primer equip va ser un somni meravellós”, recorda el Joel. També té un gran record de les altres cinc temporades al CB l’Hospitalet. El seu penúltim equip ha estat el CB Esparreguera, amb què va viure un curs “espectacular”, amb l’ascens a Tercera FEB, i, alhora, una temporada “dura”, perquè va ser el seu primer any de sènior i no va jugar molt.
El bon curs que està fent Joel Joya és gràcies, en bona part, als aprenentatges de l’anterior. “Vaig millorar en mentalitat, físic, tàctica, anàlisi… Quan surts del júnior, i d’una bona categoria, creus que ho faràs genial amb els grans, i descobreixes que és un món diferent”, enraona en Joel, que allà on va deixa bons records.
Gairebé tots els seus excompanys de la Penya el van anar a animar a Granollers, al seu primer torneig com a jugador del CB l’Hospitalet. Ara, a la grada del CB Martorell hi ha sempre un bon grup de persones que van als partits per animar en Joel. “És una persona afectuosa i important al vestidor”, explica, orgullós, el pare. Mai s’havia imaginat que seria l’entrenador del seu fill.
La mirada d’Andrés Joya
