Foto: Tono Balaguer

Amb una trajectòria de més de 35 anys en el món de la música, Sole Giménez va publicar l’any passat el vintè disc de la seva carrera (el novè en solitari). Sota el nom Mujeres de música, l’artista volia reivindicar les dones compositores, tal com va demostrar en el concert que va oferir el 8M al Teatre Núria Espert de Sant Andreu.

Vas presentar Mujeres de música a Sant Andreu de la Barca el 8 de març. Quina importància té que fos en aquesta data?
És molt significatiu, és com si es tanqués un cercle. Aquest projecte vol visibilitzar el paper de les dones en la música més enllà de les cantants, que sembla que sigui l’únic lloc on hem pogut arribar i ja no passem d’aquí, quan realment no és així. Hi ha moltes compositores i autores que han deixat cançons meravelloses que la gent coneix, però en canvi no les coneix a elles.

Parlem de cançons tan populars com Bésame mucho o Dos gardenias, totes dues escrites per dones que han quedat en un segon pla.
Sí. Primer, la dona tenia el terreny vetat en la música. De fet, només cal estudiar una mica la història de la música per adonar-se que no hi eren: no ho tenien permès. Tot aquest desconeixement que hi ha de les dones que sí que van poder arribar a la música i que han deixat un gran llegat és producte d’una cultura patriarcal que les ha anul·lat.

El teu disc homenatja totes aquestes dones, però va dedicat concretament a una artista: María Dolores Pradera. D’ella dius que va ser la teva mestra i el teu millor exemple. Per què?
María Dolores va fer una feina tremenda amb la seva música. Ella no era compositora, però es va fixar en grans compositores, les va donar a conèixer, va posar veu a moltes de les seves cançons i les va fer universals. Va ser una abanderada d’aquest moviment, i no amb paraules, sinó amb fets. A més, malgrat que les circumstàncies no li van posar fàcil, sempre va mantenir el somriure i un sentit de l’humor que la feia única.

D’altra banda, amb aquest àlbum també poses de manifest la connexió que hi ha entre la cultura musical d’aquí i la de l’Amèrica Llatina. Quin valor li dones a aquest fet?
Per a mi té moltíssima importància. Tenim la gran fortuna de comptar amb una cultura comuna, basada no només en el llenguatge, també en la tradició. Crec que no ens adonem de la sort que tenim. Som un país immens ple de possibilitats, però no veiem aquesta riquesa cultural i ens tanquem i ens morim en la ignorància respecte a l’altre.

“Hi ha tantes coses a dir, tantes coses a fer  tantes cançons a les quals donar vida…”

Fa més de 35 anys que ets als escenaris i ja vas pel vintè disc, però sembla que les teves ganes de fer música no s’esgoten.
És que hi ha tantes coses a dir, tantes coses a fer i tantes cançons a les quals donar vida… Continua sent il·lusionant, tot i que han canviat molt les coses i cada cop cal dedicar-hi més esforç. Estic en un bon moment. Ara farem molts concerts i anirem a altres països amb un repertori que la gent gaudeix molt i que sorprèn, perquè és molt conegut però, alhora, es desconeix molt què hi ha darrere de les cançons. Em sento afortunada de tenir un projecte amb un discurs que té molt a veure amb la meva manera d’entendre la música i la vida en general.

Mirant enrere, sents nostàlgia per l’etapa de Presuntos Implicados?
No. En tot cas, sento nostàlgia per com es vivia la música aleshores, perquè les coses estaven una mica més clares i ara hi ha molta confusió. Abans, feies un bon disc i generalment tenies una repercussió. Ara fas un bon disc i potser no se n’assabenta ningú, perquè és molt més difícil comunicar, hi ha molta més oferta. Abans era més fàcil.

Per a molts, sempre seràs la cantant de Presuntos, un grup que va marcar una època. Com vius això?
D’una manera molt natural. Vaig créixer a Presuntos i gran part del que soc ara és per haver-ne format part. A més de cantant, també soc compositora i autora i, per tant, als meus concerts sonen cançons que vaig fer amb el grup. De vegades se sorprèn en saber que determinades cançons són meves.

Sigui com sigui, ja has publicat nou àlbums en solitari. Com valores aquest camí sense el grup?
Ha sigut molt interessant, he viscut un aprenentatge molt intens. Crec que no ens hem de quedar sempre al mateix lloc, perquè així no s’aprèn res. Ara estic totalment enfocada en aquesta gira per tal que sigui tan maca i extensa com es pugui.